Tal dia com avui de l’any 1932, fa 91 anys, a l’edifici del Parlament de Catalunya (al parc de la Ciutadella, de Barcelona), quedava constituïda la primera cambra parlamentària moderna de la història de Catalunya. La composició d’aquella cambra era el resultat de les eleccions del 20 de novembre de 1932, les primeres eleccions al Parlament de la història de Catalunya. Lluís Companys, líder del Partit Republicà Català (una de les quatre formacions polítiques que integraven la plataforma ERC), va ser proclamat, per majoria absoluta, el primer president del primer Parlament modern de Catalunya.

En aquells primers comicis al Parlament, les dones encara no van poder votar. Per tant, el cens electoral va quedar restringit a 512.060 electors, dels quals poc més de 466.000 (el 91%) van exercir el seu dret a vot. La plataforma ERC, dirigida per Francesc Macià, i formada pels partits independentistes Estat Català —del mateix Macià— i el Grup d’Opinió de Barcelona —de Joan Lluhí i Vallescà—, i els partits federalistes Partit Català Republicà —de Lluís Companys— i Joventut Republicana de Lleida —d’Humbert Torres—, va guanyar en totes les circumscripcions electorals i va aconseguir 56 dels 85 diputats a la cambra.

Les confluències d’ERC, que es van presentar amb la plataforma de Macià sota el paraigua Esquerra Catalana, van obtenir 12 dels 85 diputats. Aquests partits eren la Unió Socialista de Catalunya —de Campalans, Serra i Moret i Comorera— (5 diputats), el Partit Radical Autònom de les Comarques de Tarragona —de Jaume Simó— (4 diputats), la històrica Unió Catalanista —de Joan Solé— (1 diputat), i el Partit Republicà Federal (de Pi i Arsuaga, fill de Pi i Margall— (1 diputat). La reunió dels 56 diputats d’ERC i dels 12 de les seves confluències sumaven un 47,1% del vot emès i es traduïen en una còmoda majoria de 68 escons sobre 85 del total de la cambra.

En canvi, la Lliga Regionalista, que havia estat la formació hegemònica en la política catalana des dels comicis generals de 1907 fins a les eleccions municipals de 1931, no va poder restaurar la seva anterior posició dominant. Va pagar molt car el suport d’alguns dels seus dirigents al cop d’estat i al règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1931), no va guanyar en cap circumscripció electoral i la seva presència a la cambra va quedar limitada a 16 diputats. També la Lliga havia promogut un paraigua electoral, amb la participació d’Unió Democràtica —de Carrasco i Formiguera— que tan sols va obtenir 1 diputat (el mateix Carrasco i Formiguera).