Tal dia com avui de l’any 1174, fa 850 anys, a la catedral de Saragossa, se celebrava el matrimoni d’Alfons-Ramon (fill primogènit de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i home principal d’Aragó i de Peronella, única filla i successora del rei Ramir II d’Aragó) i de Sança (filla del rei Alfons VIII de Lleó i de Castella i de Riquilda de Polònia, filla del gran duc de Polònia). En el moment en què es van celebrar aquelles noces, Alfons-Ramon (Osca, 1157) era comte independent de Barcelona i rei d’Aragó des de la mort del seu pare (1162), però fins aquell dia no se li va reconèixer la majoria d’edat (en aquell moment tenia disset anys).
Durant la minoria d’edat d’Alfons-Ramon (1162, mort de Ramon Berenguer IV i 1174, casament i majoria d’edat de l’hereu), la cancelleria catalanoaragonesa havia estat governada per un consell de regència format per vuit personalitats. Cinc catalans: Guillem de Torroja (bisbe de Barcelona), Pere Tarroja (bisbe de Saragossa), Guillem Ramon de Montcada (senescal del comtat de Barcelona), Guillem de Cervera, Guillem de Castellvell i Ponç de Mataplana, dos aragonesos: Blasco Romero (majordom del regne d’Aragó) i Martín de Vergua (bisbe de Tarassona), i el llenguadocià Guillem VII de Montpeller.
També, durant aquesta època de regència, Alfons-Ramon havia estat tutelat per Pere I, comte independent de Provença i per Enric II, rei d’Anglaterra, espòs d’Elionor d’Aquitània i aliat de Ramon Berenguer IV. A partir de les noces regnaria com Alfons I de Barcelona i II d’Aragó, i seria conegut amb els sobrenoms del Cast i del Trobador. Durant els seus vint-i-dos anys de govern efectiu (1174-1196), la seva política exterior va estar orientada cap a Occitània (la reunió dels dominis catalans, llenguadocians i provençals de l’època dels seus avis paterns Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona i Dolça, comtessa independent de Provença).