Tal dia com avui, fa 707 anys a Paris, s'iniciava el macrojudici contra els dirigents de l'Orde del Temple -els cavallers templers. Creada 180 anys abans (1129) s'havia convertit en una potència militar i econòmica amb una força equiparable a la de qualsevol regne. I una capacitat d'influència tan decisiva que es permetia marcar l'agenda política de les principals potències de l'Europa medieval. Seria -salvant les distàncies- l'equivalent actual -i aproximatiu- a una gran multinacional que presenta una facturació superior al PIB de molts estats sobirans. També van desenvolupar un avançat sistema financer que és el precedent més remot de la banca contemporània.
Quan van asseure els cavallers templers a la banqueta dels acusats, les crisis medievals que -posteriorment- liquidarien el sistema ja havien tret el nas. En aquells anys no existia la fórmula del concurs de creditors. I quan el deutor se sentia ofegat tirava pel dret. A França, la monarquia i les principals cases nobiliàries estaven fortament endeutades amb el Temple. I a la Corona catalano-aragonesa, també. L'acusació es va articular sobre els delictes més recurrents de l'època: bruixeria i satanisme. I la fiscalia de París -per vestir les proves- va rebre la inestimable i desinteressada col·laboració dels principals poders. El Pontificat inclòs. L'Orde va ser literalment decapitada.
A Catalunya, els Templers van tenir una destacada importància en el creixement i consolidació de la burgesia mercantil barcelonina, el poder que contrapesava la noblesa militar i l'Església catòlica. I l'expansió comercial mediterrània es va impulsar seguint els coneixements i les indicacions dels templers. Després del macrojudici de París tot el patrimoni català de l'Orde va ser expropiat i transferit a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital -els cavallers hospitalers-. Però el seu tresor no va ser trobat mai. I la bona relació que havien mantingut els comerciants barcelonins i els cavallers templers va alimentar la llegenda del Sant Greal ocult en algun racó del Pirineu català.