Tal dia com avui de l’any 1468, fa 553 anys, a Tarragona; moria Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, segona esposa del comte-rei Joan II (tercer monarca de la nissaga dels Trastàmara catalano-aragonesos); i mare de Ferran el Catòlic. Joana Enríquez havia nascut l’any 1425 a Torrelobatón (corona castellanolleonesa) i era filla de Frederic Enríquez, oligarca de la noblesa basca i almirall de Castella; i de Marina Fernández de Córdoba, terratinent aristocràtica andalusa. Per la banda paterna, estava emparentada amb els Trastàmara; i el 1444 va ser casada amb Joan II (vint-i-set anys més gran que ella), en una operació d’estat.
La historiografia catalana, sobretot la de l’etapa romàntica (segle XIX), ha insistit molt en el perfil criminal de Joana Enríquez. Se l’ha acusada d’ordir l’enverinament del seu fillastre Carles de Viana, fill primogènit de Joan II i de la seva primera esposa Blanca de Navarra; i hereu als trons catalano-aragonès i navarrès. I si bé tot apunta al fet que Joana va participar en aquell magnicidi, com a inspiradora intel·lectual o com a simple col·laboradora, també ho és que Carles de Viana, en el moment de la seva mort era el cap polític del partit nobiliari català enfrontat a la corona; tenia molts enemics: les classes mercantils de Barcelona, o els pagesos de remença de la Catalunya vella.
En canvi, no es té en compte que Joana Enriquez, al marge de l’estratègia política de la corona, va ser el personatge dels estaments de poder que més es va comprometre amb les reivindicacions de la pagesia de remença (l’abolició dels mals usos baronials). Joana Enríquez, en diverses ocasions, va intercedir en favor dels remences i, durant la seva etapa com a lloctinent de Catalunya (en absència del comte-rei), sempre va treballar per a reforçar el vincle polític entre la corona i el partit revolucionari remença. Joana Enríquez va morir prematurament als 43 anys a causa d’un càncer de mama.