Tal dia com avui de l’any 1932, fa 86 anys, les Corts de la República espanyola aprovaven  l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, conegut popularment com l’Estatut de Núria, perquè els seus ponents s’havien reunit al santuari de Núria (Ripollès) per debatre i redactar el text. La història d’aquella aprovació, que marcava el punt d’inici del primer autogovern en territori peninsular espanyol des de la publicació dels Decrets de Nova Planta borbònics (1717), no va estar exempta de tensió i polèmica. Poc abans s’havia celebrat a Madrid una manifestació contra l’Estatut català, que havia reunit dretes i esquerres, monàrquics i republicans, en la concentració més gran, fins llavors, de la història de la capital espanyola.

Abans que el text estatutari català iniciés la tramitació a les Corts espanyoles, ja havia estat àmpliament referendat pels representants de la ciutadania i pel poble de Catalunya. L’Estatut havia estat àmpliament aprovat per la Diputació (el Parlament provisional), per la Generalitat (el Govern provisional) i per quasi tots els ajuntaments del país. El 2 d’agost, en un referèndum que va registrar un 75% de participació, l’Estatut va rebre el suport del 99% dels vots. En aquella època, el dret de vot estava limitat als homes majors d’edat. Però això no va ser cap impediment perquè les dones de Catalunya presentessin un text de suport a l’Estatut amb 400.000 signatures (més de les tres quartes parts del cens de dones majors d’edat). 

Concentració a Madrid contra l'Estatut / Viquipèdia

Tot i aquest ampli i incontestable suport, les Corts republicanes van retallar sensiblement el text estatutari. La majoria parlamentària de la cambra, formada per Acció Republicana, de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista, de Marcel·lí Domingo, i el PSOE, de Largo Caballero, van pretextar que l’ambient de  tensió que havia provocat l’intent de cop d’estat del general Sanjurjo (director general de la Guàrdia Civil) el 10 d’agost de 1932, conegut popularment com la sanjurjada, obligava l’Estat a prendre mesures “de prudència”. Això va provocar un fort descontentament en la societat catalana, que va reaccionar amb manifestacions massives de suport al text íntegre aprovat per les institucions i el poble.

Imatge principal: Manifestació a Barcelona a favor del text íntegre de l'Estatut de 1932 / Ajuntament de Barcelona