Tal dia com avui de l’any 1895, fa 128 anys, a Barcelona; naixia Conxita Supervía i Pascual, que amb el decurs del temps es convertiria en la principal cantant d’òpera catalana del moment i en una de les més destacades figures del panorama operístic mundial. Conxita Supervía va néixer en una família benestant, formada per Antoni Supervía Rivera —natural de Calataiud (Aragó)— i Carme Pascual Canti —de Barcelona—. La bona posició econòmica de la seva família li va permetre estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb el mestre Josep Goula i Soley, i explotar tot el seu potencial de veu i totes les seves habilitats interpretatives.
El 1912, amb tan sols disset anys, es presentà al Liceu, de Barcelona, amb les òperes Carmen i Samsó i Dalila. El seu debut al Liceu barceloní va ser el punt de partida d’una carrera exitosa que l'acabaria portant als principals escenaris del món: Roma, Milà, Londres, París, Nova York, Buenos Aires (al Teatre Colón, on havia debutat el 1910, amb tan sols quinze anys, interpretant Los Amantes de Teruel). Quan ja havia assolit la fama, es va instal·lar a Nàpols, va limitar les seves actuacions, es va casar amb l’alcalde de la ciutat i va tenir un fill. Però la relació es va trencar, i va tornar a actuar en els principals escenaris operístics del món.
El 1931, amb trenta-sis anys i amb una extraordinària fama com a mezzosoprano, va iniciar una relació sentimental amb Benjamin Rubinstein, un ric home de negocis anglès de confessió jueva; que li va obrir les portes de l’alta societat londinenca. Conxita va ser apreciada pels seus dots musicals (tenia un talent excepcional i una gran musicalitat) i per les seves qualitats personals (temperament, sentit de l’humor i elegància). El 1935, la parella Rubinstein-Supervía van fer públic que esperaven una criatura. Però l’embaràs va ser molt complicat i el part va tenir un final tràgic, amb la mort de la mare i de la filla. Van ser enterrades a Londres, al cementiri jueu de Willesden (1936).