Tal dia com avui de l’any 1398, fa 628 anys, concloïen les obres de construcció de la Porta dels Serrans, la més luxosa de la nova muralla medieval de València. Fins a mitjan segle XIV, la muralla del cap i casal era una construcció de l’època andalusina (segles VIII a XIII), que, al mateix temps, s’havia edificat, en bona part, sobre les defenses de l’etapa romana (segles II aC a V dC). Però, amb l’esclat de la Guerra dels Dos Peres (1356-1375), que enfrontaria les Corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa, el rei Pere III —anomenat el Cerimoniós o el del Punyalet, havia ordenat la construcció de diversos panys de muralla.
Passada la guerra (1391), l’amenaça castellana continuava latent, i el Consell Municipal de València ordenaria reforçar les defenses de la façana fluvial del Túria i construir-hi una porta monumental. Els jurats de la ciutat —l’equivalent als actuals regidors— van lliurar l’encàrrec del projecte a l’arquitecte Pere Balaguer, que en la documentació de l’època se l’identifica com a “mestre de pedra picada”. Prèviament a l’inici de les obres, els jurats del govern municipal el van comissionar per a visitar diverses instal·lacions defensives a Catalunya i al País Valencià. Finalment, s’inspiraria en els portals majors del monestir de Poblet i de la ciutat de Morella.
L’obra va començar el 1392 i es va concloure el 1398. En acabar, se la va anomenar dels Serrans. Actualment, hi ha dues hipòtesis que ho expliquen. La primera diu que aquesta denominació estaria motivada pel fet que, a través d’aquella porta, la gent que procedia dels pobles de les serres del Regne de València, principalment de la serra Calderona, accedien al cap i casal. I la segona diu que se la denominaria així perquè a tocar de la porta, per la seva part interna, s’hi concentrava la gent originària d’aquelles serres interiors valencianes, que es disposaven sobre els actuals carrers de Nàquera i de Serrans.