Tal dia com avui de l’any 1895, fa 129 anys, a Baire (una petita població situada al sud de l’illa de Cuba), José Martí, líder de l’independentisme cubà, ordenava l’alçament simultani de totes les forces alliberadores de la regió, en aquell moment disperses en trenta-cinc localitats. Aquell alçament, que va ser anomenat Alçament de Baire o Crit de Baire, i va ser l’inici de la Tercera Guerra de Cuba (1895-1898), se saldaria amb la derrota de l’exèrcit colonial espanyol (1898), un breu protectorat nord-americà (1898-1904) i la definitiva independència de l’illa (1904). En aquell conflicte hi van morir més de 60.000 soldats de lleva de l’exèrcit colonial, dels quals uns 10.000 eren catalans. La immensa majoria van morir a causa de la febre groga.

Amb anterioritat, els independentistes cubans ja s’havien rebel·lat en dues ocasions. A la Primera Guerra de Cuba (1868-1878), el "partit espanyol" seria decisiu per a impedir la independència. Aquest "partit espanyol" era un grup de poder format per les oligarquies esclavistes espanyoles, que hauria promogut l’assassinat del general Prim —president del govern espanyol que negociava secretament la venda de Cuba als Estats Units (1870)— i el derrocament de la I República espanyola i el retorn dels Borbons (1874). En aquest "partit espanyol" hi havia alguns catalans, com els Güell o els Vidal-Quadras. Tan sols un any més tard, esclataria la Segona Guerra de Cuba (1879-1880), on els independentistes cubans tampoc no assolirien el seu objectiu.

La Tercera Guerra de Cuba seria un conflicte radicalment diferent dels dos anteriors. Per començar, es va produir un relleu en el lideratge del moviment. José Martí, el líder independentista —fill de valencià i criat a València— va morir en combat tan sols tres mesos després de l’inici de la guerra (maig, 1895). La inesperada i prematura mort de Martí va obrir el lideratge de l’independentisme cubà a una sèrie de personatges (entre els quals hi havia uns quants catalans, com Bartomeu Massó, Joan Massó, Josep Rius o Josep Miró), que van facilitar l’entrada dels Estats Units al conflicte. El desembarcament nord-americà (abril, 1898) seria decisiu per a inclinar el resultat de la guerra a favor dels independentistes cubans.