Tal dia com avui, de l'any 1493, fa 524 anys, Colom –a bord de La Niña- sortia de Fuerte de la Natividad (en l'actual territori d'Haití) amb destinació a Europa. Era l'inici del retorn del primer viatge que havia començat cinc mesos abans -segons la historiografia tradicional espanyola- al port de Palos (Andalusia). Investigacions que s'inicien a mitjans del segle passat, portades a terme per historiadors catalans (Núria Coll, Teresa Baqué, Jordi Bilbeny i Eva Sans) posen en qüestió -com a mínim- la versió oficialista i plantegen la hipòtesi que defensa -amb arguments sòlids i contrastats- la possibilitat que Colom iniciés el seu primer viatge al port de Pals (Baix Empordà).
Les Illes Canàries -que ja estaven sota domini de la corona castellana- van ser la primera escala de les tres naus colombines. I després de 33 dies de navegació (en algunes fonts s'afirma que van ser 36) i d'haver recorregut més de 800 llegües (més de 5.400 quilòmetres), van tocar terra a Guanahani (un illot de 12 quilòmetres de llarg per 6 d'ample) de l'arxipèlag de Turks and Caicos, que van batejar com a San Salvador i que actualment s'anomena Watling. Colom, amb la informació que havia obtingut dels indígenes, va decidir continuar el viatge cap al sud. Però la nau La Pinta dels Pinzón -contravenint les ordres- va abandonar l'expedició i va avançar el retorn.
Mapa mundi de l'època de Colom
Poc després l'expedició de Colom desembarcava a la part oriental de l'illa que va anomenar La Hispaniola (actual República Dominicana) amb l'objectiu de localitzar i prendre possessió dels jaciments d'or. En un viatge exploratori pel nord de l'illa la nau Santa Maria -anomenada també La Gallega- va naufragar. Amb les restes de la nau, Colom va ordenar construir Fuerte de la Natividad -el primer assentament colombí- avui desaparegut i que les investigacions situen prop de l'actual ciutat de Cap Haïtien (Haití). Allà hi va deixar un contingent de 39 homes armats, a les ordres del basc Diego Arana, del castellà Rodrigo Escobedo i del català Pere Gutiérrez.