Tal dia com avui de l’any 778, fa 1.248 anys, l’exèrcit carolingi de Carlemany, de retorn als dominis francs, patia una devastadora derrota al congost de Roncesvalls a mans de les tropes basques, que, fins poc abans, havien estat les seves aliades (durant la primera part de l’operació d’invasió d’Al-Taghr, la frontera superior d’al-Àndalus, que abastava la pràctica totalitat de la vall de l’Ebre). El projecte expansiu carolingi, forjat en temps dels monarques carolingis Pipí el Breu i Berta del Peu Gran (pares de Carlemany), raïa a guanyar el domini del territori entre els Pirineus (al nord) i la riba de l’Ebre (al sud), amb l’objectiu de crear un espai coixí per a aturar una possible invasió àrab del regne franc.
Amb aquest propòsit, Carlemany va aplegar un gran exèrcit que, durant la primavera del 778, va travessar els Pirineus per la banda occidental. Per a garantir l’èxit d’aquesta operació, la cancelleria carolíngia va pactar una aliança amb els bascos (que s’organitzaven en petits dominis tribals a les dues bandes del Pirineu occidental) i amb el poder andalusí de la zona (Abú-Tawr, valí d’Osca, i Hussain ibn Yahya, valí de Saragossa), que feia temps que estava enfrontat amb el poder central cordovès. Carlemany va arribar fins a Saragossa, però, contra el que estava pactat, el poder local àrab no va obrir les portes de la ciutat, perquè ja havia resolt les seves diferències amb l’emir cordovès Abd-al-Rahman I.
Les tropes basques que havien acompanyat l’exèrcit carolingi fins a Saragossa es van retirar perquè temien que, si l’operació no culminava amb èxit, haurien de patir les represàlies dels àrabs, reconciliats amb el seu poder central. Amb aquest escenari, totalment contrari al que estava previst, Carlemany va renunciar a l’operació i va desfer el camí. Però en passar per Pamplona (la ciutat principal de les tribus basques) la va arrasar —i va assassinar-hi dotzenes de persones— per a castigar el que ell considerava la deslleialtat dels bascos. Després d’aquells fets, les tropes basques es van reunir de nou i van emboscar i massacrar la rereguarda de l’exèrcit franc als congosts de Roncesvalls.
Carlemany va perdre el bo i millor del seu exèrcit en aquella emboscada. I a partir d’aquell moment la cancelleria carolíngia prioritzaria la penetració a la península Ibèrica a través dels passos orientals. El projecte de Marca Hispànica restaria enterrat, per sempre, en un calaix; en canvi, la progressió a través del Pirineu oriental —que gaudiria del suport de les societats indígenes del territori— culminaria amb la creació de la Marca de Gòtia, que abastava l’arc mediterrani entre la desembocadura del Roine (Nimes) i la del Llobregat (Barcelona) i que esdevindria el districte més meridional de l’Imperi carolingi (785-843) i del primitiu regne de França (843-987).