Tal dia com avui de l’any 801, fa 1221 anys, Lluís el Pietòs, fill i hereu de Carlemany i en aquell moment màxima autoritat política i militar de la carolíngia desplaçada al vessant sud-oriental dels Pirineus, nomenava Berà nou comte de Barcelona. El nomenament de Berà venia precedit de la incorporació de la ciutat i territori de Barxiluna (el nom àrab de Barcelona) a l’Imperi carolingi, que s’havia produït nou mesos abans (3 d’abril de 801) després d’una rocambolesca operació d’aliances i traïcions: les elits indígenes de la ciutat havien negociat amb els francs a espatlles de la petita guarnició àrab, que havia estat reduïda i exterminada en el decurs d’aquell episodi bèl·lic. D’aquesta manera, Berà es convertia en el primer comte carolingi de Barcelona.

Berà era un personatge de la nova elit que arribava al territori amb la conquesta franca. Per una banda, era descendent del gran èxode originari de la Tarraconense i de la Narbonense al regne dels francs, que s’havia produït durant la invasió àrab del quadrant nord-oriental peninsular (717-724). I, per altra banda, era descendent de la noblesa funcionarial franca establerta al sud del regne (comtats de Tolosa, Roerga, Auvèrnia, Gavaldà i Perigord). El contacte d’aquestes dues comunitats havia estimulat un mestissatge que seria la base poblacional i cultural de l’empresa de conquesta i reocupació carolíngies de la Marca de Gòtia carolíngia (l’arc mediterrani entre la desembocadura del Roinr, al nord; i del Llobregat, al sud).

Berà va ser l’autoritat delegada de l’Imperi franc a Barcelona fins al 820. Durant aquesta època va exercir els càrrecs que ja posseïa amb anterioritat (comte carolingi dels districtes de Rasés i de Conflent) i els va que assumir amb posterioritat (comte carolingi dels districtes de Girona i de Besalú; i marquès de Gòtia, la regió que agrupava tots els comtats de l’extrem meridional de l’Imperi carolingi). Berà va ser desposseït dels càrrecs en el context del conflicte que enfrontava els “comtes de l’exili” amb els “comtes de fortuna” (caballers de poderoses famílies de la cort imperial que havien acceptat càrrecs a la frontera meridional per a crear-se una carrera i un patrimoni propis). Berà va ser desterrat i confinat a Rouen (vall del Sena), on va morir el 844.