Tal dia com avui de l’any 1935, fa 90 anys, a la mitjanit entre els dies 23 i 24, i al cabaret Kursaal de Burgos, es produïa l’assassinat a trets de la cantant Carme Gimeno Presència, coneguda artísticament amb el sobrenom de “la Venus de València”. La Carme havia nascut l’any 1916 a València cap-i-casal, en una família molt humil, i des de molt jove —amb la seva germana gran— s’havia dedicat a l’espectacle. Segons les cròniques de l’època, era una cupletista prometedora, dotada d’un físic espectacular que lluïa a l’escenari i que despertava l’atenció del públic de les petites i conservadores societats de les ciutats on actuava.

Segons la investigació periodística i historiogràfica, durant els dies previs a l’assassinat, es va relacionar amb diversos clients d’aquella sala. Aquestes relacions es produïen en acabar l’actuació, durant l’anomenat descorche (l’obertura d’ampolles de cava a les taules de la platea, en presència de l’artista i a petició dels clients). Segons aquesta investigació, la Carme —de 19 anys— hauria iniciat una relació amistosa amb Juan Arce Maestro, un tractant de ramat del poble de Villasandino, d’edat madura i un habitual d’aquella sala de cabaret. També hauria començat una relació amistosa amb un altre client de la sala, anomenat Esteban de la Fuente.

La investigació periodística i historiogràfica apunta que Arce hauria pogut alimentar algun tipus de sentiment que anava més enllà de la simple amistat. I que la nit del 23 al 24, en acabar l’actuació i observar que Carme li dispensava una atenció especial a Esteban de la Fuente, va esgrimir la pistola que portava al damunt i va disparar diversos trets contra la parella mentre ballaven, abastant l’esquena de Carme i el pit d’Esteban. Com a resultat d’aquell violent episodi, Carme va morir a l'instant i el seu acompanyant ho faria al cap de les hores. Poques setmanes després, Juan Arce va ser condemnat a catorze anys de presó per cadascun dels assassinats.

La investigació periodística i historiogràfica revela que el pare de la cantant va quedar devastat, perquè l’assassinat de la Carme s'afegia a la desaparició de la seva filla gran —que també es dedicava a l’espectacle— i que quan es va produir el crim de Burgos feia mesos que estava desapareguda. La Carme seria soterrada a València cap-i-casal; en canvi, la seva germana gran no apareixeria mai. La investigació que ha posat en relleu aquesta història denuncia que, durant la dècada del 1930, aquest perfil artístic (noia jove, relativament ingènua, origen humil, físic destacable, espectacle semieròtic) va ser víctima recurrent d’una mena de violència de gènere molt estesa.