Tal dia com avui de l'any 1282, fa 744 anys, la infanteria de marina del rei Pere II de Barcelona i III d'Aragó, anomenada Almogàvers, desembarcava a Trapani (a l'extrem occidental de Sicília) al crit de "Desperta Ferro!" i provocava la fugida de la guarnició francesa de la ciutat. Carles d'Anjou, sobirà de Nàpols, governava Sicília després d'haver deposat i assassinat el rei legítim, Manfred, el sogre de Pere. Les oligarquies sicilianes —fidels a la dinastia deposada malgrat la repressió angevina— havien ofert la corona siciliana a Pere i Constança, gendre i filla (i legítima hereva), respectivament, del difunt rei Manfred Hohenstaufen.
Però aquelles guerres que enfrontaven catalans i francesos pel domini de la meitat meridional de la bota italiana en realitat estaven emmarcades en un conflicte d'abast superior que enfrontava les principals potències europees de l'època. Per una banda, hi havia el bàndol de l'emperador alemany, format per un conglomerat de principats independents alemanys i per les repúbliques urbanes del nord de la península italiana; i per l'altra hi havia el Pontificat i el regne de França. El Casal de Barcelona, que des del segle X havia estat aliat del pontífex, poc abans havia basculat cap al bàndol imperial a mesura que es feia més estreta l'aliança entre el papat i París.
El desembarcament de Trapani marcaria l'inici de la conquesta de Sicília, Malta i Gerba; i poc després de Sardenya. Aquestes empreses militars aturarien l'expansió marítima francesa i els bandejaria de la mar Tirrena, tallant-los la ruta per accedir a la Mediterrània oriental. Poc després del desembarcament, els reis Pere i Constança eren coronats a Palerm i es convertien en els primers d'una llarga nòmina de reis sicilians de la dinastia Barcelona. Durant més de dos segles el rei de Sicília va ser o bé el mateix rei de la corona catalanoaragonesa o bé un membre d’aquesta dinastia reial. I durant dos segles més (fins al 1713) ho serien els seus descendents.