Tal dia com avui de l’any 1898, fa 128 anys, a Cadis, es feia a la mar l’estol de la marina de guerra espanyola destinat a combatre els independentistes cubans. En aquell moment, ja feia tres anys que havia esclatat la Tercera Guerra de la Independència de Cuba (febrer, 1895 – juliol, 1898) i ja feia gairebé dos mesos que s’havia produït la voladura del cuirassat nord-americà Maine al port de l’Havana, que s’havia saldat amb la mort de 261 militars nord-americans.

Precisament, per aquesta acció, que el govern de Washington imputaria als espanyols (acusaria l’administració colonial espanyola i, a través de la premsa, crearia un corrent d’opinió favorable a una intervenció armada), William McKinley, president dels Estats Units (Partit Republicà), declararia la guerra a Espanya. No obstant això, i malgrat el clima prebèl·lic que es respirava, els nord-americans no la declararien formalment fins passats disset dies de l’avarada de l’estol de Cadis (25 d’abril del 1898).

L’estol de guerra espanyol va ser avarat en aquell clima prebèl·lic i el seu comandament va ser lliurat a l’almirall Pascual Cervera y Topete, que, plenament conscient de la gran diferència entre els vaixells de guerra espanyols (buc de fusta) i els nord-americans (buc metàl·lic), expressaria la impossibilitat d’aconseguir els objectius proposats i el més absolut convenciment que aquella operació militar se saldaria amb milers de víctimes entre els mariners espanyols.

En una carta adreçada al contraalmirall Segismundo Bermejo, en aquell moment ministre de Marina del govern de Práxedes Mateo Sagasta (Partit Liberal), abans d’entrar en combat, li expressaria que: “Esto es un desastre ya, y es de temer que lo sea pavoroso dentro de poco (…) habría pedido mi pase a la reserva, sin importarme un bledo que me tacharan de cobarde, si este (…) no produjera en la Escuadra el deplorable efecto de una deserción de su almirante al frente del enemigo”.

L’esquadra de Cervera va perdre l’única batalla naval que va lliurar en aquell conflicte. El 3 de juliol del 1898, a la badia de Santiago de Cuba, Cervera va ordenar sortir del port en formació de cabotatge (resseguint la línia de costa), amb poques probabilitats de sorprendre l’enemic, però amb l’objectiu posat a minimitzar el cost de vides humanes. L’estol espanyol va ser destruït per l’esquadra nord-americana de l’almirall Sampson i Cervera va ser fet presoner.

La seva captura i reclusió a bord del destructor nord-americà Iowa quedarien immortalitzades en una representació que des de llavors (1898) és a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. En acabar la guerra, per les seves cartes adreçades al govern, el nou executiu espanyol, presidit pel conservador Francisco Silvela, el sotmetria a un consell de guerra, les conseqüències del qual aconseguiria eludir gràcies a la seva condició d’aforat (era senador del Partit Liberal).