Tal dia com avui de l’any 1940, fa 78 anys, s’iniciaven les tasques de recompte de les víctimes mortals i dels danys materials que havia causat la tempesta que entre el 16 i el 20 d’octubre va castigar les comarques del centre i del nord del Principat i les de Catalunya Nord. Aquell fenomen meteorològic, que seria anomenat popularment aiguat de Sant Lluc o aiguat de 1940, va provocar el desbordament sobtat dels rius Ter i Tet i de la seva xarxa d’afluents i la inundació d’àmplies zones, especialment a les comarques del Ripollès, la Garrotxa, Osona, el Gironès, el Conflent, el Vallespir i el Rosselló. El balanç va ser de 370 víctimes mortals.

Els registres pluviomètrics oficials no van ser capaços de quantificar l’envergadura d’aquell extraordinari episodi de pluges. A l’Espanya franquista i a la França ocupada pels nazis els serveis meteorològics no funcionaven amb regularitat, ni per a la tasca de previsió ni per a la de registres. Però les dades que van recollir alguns particulars, tant al Principat com a Catalunya Nord, situen aquell episodi en uns registres superiors als 1.000 litres/m2 en el conjunt dels cinc dies. Una mestra del poble de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) va obtenir un registre total de 1.930 litres/m2, la meitat dels quals es van concentrar el dia 17 d’octubre.

L'Aiguat de Sant Lluc mata a 370 persones. 21 10 1940. Víctimes de la catàstrofe. Carrer del Pont. Torelló. Font Ajuntament de Torelló

Víctimes de la catàstrofe al carrer del Pont, a Torelló (Osona) / Ajuntament de Torelló

La premsa de l’època no es va fer ressò de la tragèdia fins després de la tempesta. El Correo Catalán, el 20 d’octubre, obria discretament en portada amb el titular “Las grandes inundaciones en las comarcas de Vich y Gerona” i La Vanguardia Española no ho va fer fins al 22 d’octubre, però en canvi destinava la portada sencera a la notícia amb diverses il·lustracions de la tragèdia i un titular pràcticament idèntic. En canvi, en les edicions dels dies immediatament posteriors, amb rigorosa puntualitat i de forma destacada, es publicarien a bombo i plateret les declaracions de les autoritats del règim franquista, que prometien ajuts als damnificats que, en molts casos, no van arribar mai.

Imatge principal: Víctimes de la catàstrofe al cementiri de Torelló (Osona) / Ajuntament de Torelló