Tal dia com avui de l’any 1931, fa 95 anys, a Barcelona, Francesc Macià, fundador i líder del partit Estat Català —la primera formació política independentista de la història contemporània de Catalunya— i cofundador i dirigent de la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenia el gran guanyador de les eleccions municipals del 12 d’abril. ERC, fundada tan sols tres setmanes abans, havia aconseguit aquella històrica victòria electoral en bona part per la dimensió mítica que havia adquirit la figura de Macià durant l’exili (1923-1931): gira pels casals catalans d’Amèrica; emprèstit Pau Claris, i Fets de Prats de Molló.
En el moment en què es coneixen els resultats definitius d’aquelles eleccions (14 d’abril al migdia), Macià i Companys —els dos principals líders d’ERC— es dirigien en cotxe a la plaça de Sant Jaume i, un cop allà, escenificaven l’existència de dues ànimes diferenciades que, des d’aquell moment, ha presidit la història d’aquesta formació política. Mentre Companys, líder del Partit Republicà Català (integrat a la plataforma ERC), es dirigia a les cases consistorials i des del balcó proclamava la República Espanyola, Macià entrava al —llavors— Palau de la Diputació, eixia al balcó i proclamava l’Estat Català dins de la Federació de Pobles Ibèrics.