Tal dia com avui de l’any 1275, fa 750 anys, Florenci V, comte d’Holanda i de Zelanda, atorgava una carta comercial (un permís per a celebrar fires i mercats) a un petit poble emplaçat sobre un dic artificial construït a la desembocadura del riu Amstel. Aquest petit poble, anomenat Amsteldam (en neerlandès antic 'el dic de l’Amstel'), havia sorgit un segle abans (cap al 1170) com una agrupació de cases de pescadors, però la seva estratègica situació (al centre geogràfic del comtat i a la part més protegida d’un immens port natural) l’havia convertit en un prometedor nucli d’intercanvi comercial. La concessió d’aquesta carta comercial, que transformaria radicalment la història d’Amsterdam, es considera el document fundacional de la ciutat.

En aquella època (finals del segle XIII), el comtat d’Holanda era una entitat política semiindependent governada per la família comtal dels Teodorics. El comtat d’Holanda havia estat fundat a principis del segle X (poc després de la fragmentació de l’Imperi carolingi) i, des de llavors, havia format part del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant aquella etapa iniciàtica (segles X-XIII), els comtes d’Holanda van ser vassalls dels emperadors romanogermànics, però, com la gran majoria de dominis que formaven aquell trencaclosques polític, van conservar un elevat grau d’independència.  Florenci V, el fundador d’Amsterdam, hauria estat, també, l’unificador de les cases comtals d’Holanda i de Zelanda, i, poc després, de Frísia.

A partir de la seva fundació, Amsterdam esdevindria un important nucli comercial. El seu privilegiat port li permetria teixir rutes comercials amb els centres comercials marítims  de la Lliga Hanseàtica, de la península Escandinava, de Flandes, de França i d’Anglaterra. Entre 1275 i 1400 va passar de 1.000 a 20.000 habitants. Els mercaders catalans dels segles XIV i XV hi comerciaven a través del consolat català de Bruges. També durant aquesta època (mitjans del segle XIV) es va produir l’anomenat miracle eucarístic (una hòstia consagrada que no va ser consumida per les flames d’un incendi), que convertiria la ciutat en un centre de pelegrinatge, és a dir, en un focus de prototurisme.