Tal dia com avui de l’any 1955, fa 70 anys, al circuit d’automobilisme de Le Mans (República Francesa) i durant la celebració de la cursa anomenada 24 hores de Le Mans, del Campionat Mundial de Resistència, es produïa un accident que causaria la mort de 84 persones (1 pilot i 83 espectadors) i uns 120 ferits. Aquella massacre es considera la pitjor tragèdia de la història de l’automobilisme i va provocar la suspensió de les competicions automobilístiques a França durant diversos anys. Aquell accident va marcar un abans i un després en les polítiques de seguretat a les curses, tant per als corredors i els seus equips tècnics com per als espectadors.
La tragèdia de Le Mans es va produir a les 18.30, a la volta 35 i després de dues hores llargues de cursa, mentre el britànic Mike Hawthorn, que conduïa un Jaguar, i l’argentí Juan Manuel Fangio, al volant d’un Mercedes-Benz 300 SRL, competien per a liderar la cursa. Al final de la volta 34, Hawthorn va avançar el també britànic Lance Macklin, que conduïa un Austin Healey, però tot seguit —i incomprensiblement— va frenar de sobte i va entrar als boxs. Macklin, sorprès, va donar un cop de volant cap a l’esquerra per a esquivar Hawthon, sense advertir que l’estava avançant per dins el francès Pierre Levegh, al volant d’un Mercedes-Benz.
Levegh no va poder esquivar Macklin i Hawthorn i va xocar contra l’Austin de Macklin a més de 200 quilòmetres per hora, el seu cotxe es va enlairar com un coet i va impactar i esclatar com un míssil contra la tribuna dels espectadors. Segons la premsa de l’època, el cos de Levegh va quedar estès al terra de la pista, però el cotxe va deixar un rastre dantesc de morts i ferits sobre la tribuna. Tot i això, els organitzadors no van suspendre la cursa; els cotxes van continuar corrent mentre les ambulàncies anaven i venien. Passades 22 hores, Hawthorn —el principal causant d’aquella tragèdia— s’adjudicaria la victòria i ho celebraria amb cava.