50 anys de la Nit dels Llapis, el segrest i la desaparició d'un grup d'adolescents

Tal dia com avui de l'any 1976 al capaltard, fa 50 anys, a La Plata (Argentina) i en el marc dels primers mesos de la repressió del règim dictatorial del general Videla (1976-1983), un grup d’agents de paisà de la policia de Buenos Aires, a bord de cotxes camuflats Ford Falcon i comandat pel comissari Luis Hèctor Vides, àlies "el Lobo", i seguint instruccions del comissari general Alfredo Fernández —cap de la policia de la capital— i del coronel Ricardo Eugenio Campoamor —cap del departament 101 del Servicio de Inteligencia del Ejército—, arrestaven deu nois i noies, d'entre 16 i 18 anys, els retenien incomunicats en centres policials i militars de detenció durant setmanes, els torturaven contínuament i feien desaparèixer els cossos dels que morien mentre eren turmentats.

Aquella detenció es va anomenar la Nit dels Llapis, perquè les víctimes d’aquella operació repressiva eren delegats de curs d’instituts d’ensenyament secundari de la ciutat de La Plata que havien liderat la protesta contra la supressió del boleto estudiantil —la reducció parcial o total del preu del transport públic per a estudiants fins a divuit anys. Les víctimes van ser seleccionades prèviament pels seus captors seguint els informes que va redactar el professor de literatura Néstor Beroch, un sinistre personatge que militava en organitzacions d’ultradreta i que col·laborava amb l’aparell repressiu del règim dictatorial. Segons alguns investigadors, la supressió del boleto tenia el propòsit de crear un estat de protesta que posés al descobert els líders estudiantils.

Aquell vespre van ser detinguts Daniel Racero (18), Clara Ciocchini —la cieguita, per la seva miopia— (18), Horacio Ungaro (17), Claudio Acha (17), Francisco Muntaner (16) i Claudia Falcone (16), que mai no van tornar a les seves cases i a les seves escoles, i que consten, oficialment, com a "desapareguts", i Gustavo Calotti (18), Pablo Díaz (18), Patricia Miranda —l'única que no exercia cap lideratge i que va estar "desapareguda" durant dos anys— (17) i Emilce Moler (17), que van sobreviure a les tortures i van ser alliberats passat el temps. Superada la dictadura, els responsables policials i militars d’aquell operatiu van ser jutjats i condemnats a penes de llarga durada. Però el professor Beroch va ser absolt i, paradoxalment, va continuar exercint la docència fins a la seva jubilació.