Tal dia com avui de l’any 2001, fa 25 anys, a Barcelona, moria l’editor Josep Vergés i Matas. Vergés havia nascut a Palafrugell (Baix Empordà), el 1910, en una família d’industrials del suro, però, després de la crisi d’aquest sector, abandonaria el negoci familiar i passaria a Barcelona, per exercir la docència com a professor mercantil. A l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936), a causa de la seva ideologia política i la seva confessió religiosa, va ser amenaçat de mort per les sinistres Patrulles de Control anarquistes i es va refugiar a Londres. Aquella etapa, curta però decisiva, li permetria conèixer la literatura anglosaxona i, poc després, conduiria la seva activitat professional cap al món editorial.
Encara en plena Guerra Civil (1938) va passar a Burgos (capital de la zona rebel franquista) i amb els també catalans Ignasi Agustí i Joan Ramon Masoliver, es va fer càrrec de la publicació falangista Destino. Conclosa la guerra, va traslladar aquesta capçalera a Barcelona (1940) i, a poc a poc i amb les limitacions que imposava la censura del règim franquista, la va reorientar cap a una línia editorial catalanista i liberal. Aquell mateix any (1940) es va incorporar a l’equip de redacció l’escriptor Josep Pla. Fruit d’aquesta relació, Vergés, que el 1942 va crear Ediciones Destino, es convertiria en l’editor del genial escriptor empordanès i entre 1966 i 1992, publicaria la seva obra completa.
Vergés, també, seria el creador dels guardons literaris Premi Nadal (en castellà, 1944), i Premi Josep Pla (en català, 1968). Per tot això, seria una de les figures més destacades del panorama cultural català durant la dictadura franquista. Però també seria una figura molt controvertida. Mai ningú va oblidar el seu passat col·laboracionista amb el bàndol rebel durant la Guerra Civil. Tot i que Destino va ser un recer de relativa llibertat enmig de la gran presó franquista, i que un dels premis literaris que va instituir —el Josep Pla— va contribuir decisivament, al conreu i a la difusió de la literatura catalana en una època especialment difícil, posteriorment a la dictadura, mai no va rebre cap reconeixement del govern de Catalunya.