Tal dia com avui de l’any 1826, fa 200 anys, l’explorador escocès Alexander Laing (Edimburg, 1793) entrava a Tombuctú i es convertia en el primer europeu modern i no musulmà que accedia a la mítica ciutat que havia estat la capital comercial i cultural dels imperis medievals Mali i Songhai. Entre els segles XIV i XVI, Tombuctú havia estat el principal mercat d’or, d'esclaus, d'espècies i de sal de la ruta transsahariana (el camí que unia la costa mediterrània africana i el golf de Guinea) i havia estat, també, la seu de la Universitat de Sankore, el centre d’estudis islàmics més important del continent africà. Des d’aquella època, els governants de la ciutat havien prohibit l’entrada a la ciutat de qualsevol persona no musulmana.
Laing, que era oficial de l’exèrcit britànic i que, per encàrrec del govern de Londres, havia participat en diverses missions exploratòries al Sàhara i al Sahel, va ser elegit per a viatjar fins a Tombuctú i teixir relacions diplomàtiques amb els seus governants. A inicis d’octubre de 1825, va sortir de Gadamés (a l’interior de l’actual Líbia) i, després de 1.600 quilòmetres de recorregut i de tres mesos de viatge a través del desert del Tanezrouft, va arribar a Tamentit (a l’interior de l’actual Algèria). Des d’allà va iniciar la travessia de la serralada d’Assekrem buscant la vall del riu Níger. Però, poc abans d’arribar a Tombuctú i després de 4.000 quilòmetres de recorregut i de vuit mesos de viatge, va ser atacat per uns caravanistes tuaregs i va perdre una mà.
Malferit, va aconseguir arribar a Tombuctú, però els seus governants, de les tribus songhai i fulai (d’ètnia negra i de religió musulmana), no el van rebre bé i, després de 38 dies d’estada, va ser obligat a abandonar la ciutat. Laing, encara convalescent de les ferides de l’atac dels caravanistes, va iniciar el camí de retorn el 25 de setembre i, l’endemà, 26, va ser assassinat als afores de Tombuctú per ordre d’un dirigent tuareg perquè s’havia negat a convertir-se a l’islam. Va deixar algunes notes escrites que revelaven que la ciutat havia perdut la lluentor d’èpoques passades de les quals parlaven les fonts documentals i que, a causa d’aquesta crisi i aquest empobriment econòmic i cultural, la seva societat practicava un islam molt radicalitzat.