Tal dia com avui de l’any 1851, fa 175 anys, a Nova York, sortia al carrer la primera edició del diari The New York Daily Times (sis anys més tard, el 1857, es passa a dir The New York Times), que, pràcticament des de l’inici de la seva història, es convertiria en el mitjà de premsa escrita de més tiratge, difusió i influència dels Estats Units. Durant el primer mig segle de vida, va sostenir una línia editorial conservadora, però amb l’únic canvi de propietat de la seva història (1896) es va desplaçar cap a un espectre liberal-progressista molt proper al segment socioideològic del Partit Demòcrata. Actualment, amb dotze milions de subscriptors, és el diari més llegit dels Estats Units, i és un dels cinc de més tiratge i més prestigi del món.
Aquell primer número es va redactar i imprimir a la seu primigènia del diari, situada al 113 de Nassau Street (a l’extrem sud de Manhattan), i els primers editors i propietaris en van ser el banquer i periodista George Jones i el polític i periodista Henry Jarvis Raymond. Tant Jones com Raymond presentaven perfils molt semblants: origen humil —del món rural i agrari de Nova Anglaterra—, història familiar molt rica —descendents de les primeres comunitats de colons anglesos del segle XVII— i professionals amb una carrera d’èxit —empresaris molt potents econòmicament i influents socialment. Per a la creació del diari, Jones i Raymond i el soci capitalista Edward Wesley van reunir 75.000 dòlars, l'equivalent actual a uns tres milions i mig de dòlars.
A l'inici de la seva existència, va destacar per la seva denúncia constant de les màfies que controlaven la política municipal de Nova York, especialment contra el Tammany Hall, la maquinària electoral del Partit Demòcrata, i contra el nucli d’aquell entramat mafiós, que comprava vots a canvi d’ocupacions al sistema públic i que havia aconseguit el control absolut sobre el govern, la judicatura i la policia de Nova York. Després d’una extraordinària tasca d’investigació (1871), el diari va destapar un frau de 200 milions de dòlars (l’equivalent actual a uns 1.000 milions) en factures falses i sobrecostos en obres públiques, que provocaria la caiguda d’aquell entramat mafiós i la detenció del seu líder, William Tweed.