La interlocutòria del jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, que instrueix el cas Plus Ultra contra l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, en què l'imputa per diversos delictes, presenta suficients i preocupants indicis perquè hagi estat citat a declarar com a investigat el pròxim 2 de juny. Això és el primer que s'ha de dir de la interlocutòria de 88 pàgines i que ha trastocat tota l'agenda política, ja que serà el primer expresident del govern a Espanya que es troba en aquest tràngol, acusat ni més ni menys que de corrupció. Les reaccions que s'han produït a primera hora del matí des de les files socialistes, parlant simplement d'un cas de lawfare, s'han anat temperant al llarg del dia i donant pas a una sensació molt diferent i a tres tipus de declaracions: els indicis que es detallen a la interlocutòria són preocupants, ens arriba en un mal moment i Zapatero és, realment, caça major per aquest component ètico-polític del qual ell ha fet bandera i nosaltres hem alimentat.

Si quan es van conèixer les primeres interlocutòries judicials de l'exministre José Luis Ábalos i del seu home de confiança per a tot, Koldo Martínez, el PSOE estava preparat i el que va viure va ser una sensació de vergonya generalitzada, unida a la preocupació pel fet de ser persones molt pròximes a Pedro Sánchez —el grup del Peugeot de les primàries—, la cosa va escalar i molt amb la interlocutòria següent, la de l'exsecretari d'Organització socialista Santos Cerdán, el juny del 2025. Llavors es va viure a les files socialistes un escenari de pànic pel volum d'informació que podia posseir i l'ús que en podria arribar a fer. Aquest episodi encara està per jutjar i el partit l'ha assumit amb la mateixa normalitat que en aquesta època es fa front a cadascuna de les crisis: tancament de files i fins a la següent. El cas de Zapatero ha estat molt diferent, ja que la paraula que més s'aproxima és un estat de xoc, sense saber què és el que han de fer. A més, hi ha una carpeta que pot acabar sent encara més preocupant, que és la relacionada amb el petroli i amb Veneçuela i, per extensió, amb els Estats Units. Tot això és el que converteix judicialment aquest cas en un veritable terratrèmol polític, ja que s'entremesclen acusacions d'organització delictiva amb blanqueig de capitals i tràfic d'influències.

Hi ha una carpeta que pot acabar sent encara més preocupant, que és la relacionada amb el petroli i amb Veneçuela i, per extensió, amb els Estats Units

El jutge instructor xifra en gairebé dos milions d'euros (1,95) les comissions irregulars que Zapatero i el seu entorn —aquí hi entren també les seves dues filles— haurien cobrat en el marc de la suposada trama, la finalitat de la qual, segons Calama, és l'obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l'exercici d'influències davant d'instàncies públiques en favor de tercers, principalment l'empresa beneficiària Plus Ultra. El relat judicial assenyala que Zapatero va intermediar perquè s'aprovessin els 53 milions d'euros que el govern espanyol va concedir a la companyia Plus Ultra durant la pandèmia i d'aquesta quantitat després va percebre una comissió d'un 1 % a través dels pagaments que li feia el seu amic Julio Martínez Martínez. La Fiscalia Anticorrupció va veure indicis que Plus Ultra hauria fet un ús indegut dels diners públics del rescat i de l'existència d'una trama per blanquejar capitals i llavors va presentar una denúncia a l'Audiència Nacional que ha portat ara a la imputació de Zapatero.

Unit a això hi ha les acusacions indiciàries de la seva actuació a Veneçuela, que és un escenari gens menor de la interlocutòria. Zapatero estaria implicat directament en operacions econòmiques d'alt nivell al país caribeny: negocis com ara el petcoke (coc de petroli), l'or i la compravenda d'accions o divises. La interlocutòria també s'endinsa en el comerç de petroli i connexions polítiques. De fet, apunta que, per accedir a la compravenda de petroli veneçolà, els compradors havien de canalitzar la seva gestió a través de Zapatero, presentat com a nexe clau, mitjançant una necessària carta d'intencions que ell canalitzava. També fa referència a testaferros i vincles societaris i a com s'hauria pagat en efectiu a alguns testaferros durant els seus múltiples viatges des de Veneçuela a Espanya. El nivell de detalls indiciaris posat per escrit és certament greu i, pel que sembla, estem en una fase preliminar d'informació i és impossible, fins i tot, descartar avui que no hi hagi una petició d'extradició dels Estats Units.

Tot i que Zapatero ho ha negat tot i ha volgut prendre la màxima distància possible, el principal problema que té és que hi ha comunicacions i correus que el deixen en mal lloc i desmenteixen la defensa que intenta fer. Una de les comunicacions és demolidora. És la que es refereix a unes declaracions del president de Plus Ultra sobre pagar a Zapatero per la seva influència. La transcripció és la següent: "Com diu un amic, cardarem encara que calgui pagar una miqueta". Res més gràfic que aquesta frase, i tot plegat passant en pandèmia.