Fins a la setmana passada, tothom donava per segur que la intenció de Pedro Sánchez era completar la legislatura que finalitza el juliol del 2027, quan fa quatre anys de les últimes eleccions generals. Ni l'absència de pressupostos generals de l'Estat, ni la pèrdua de la majoria parlamentària, ni els innombrables casos de corrupció que tenallen el PSOE i la família del president del govern espanyol semblaven fer efecte a l'inquilí de la Moncloa, que, seguint al peu de la lletra el seu llibre Manual de resistència, s'ha mostrat resilient davant de qualsevol adversitat. Això unit a aquesta actitud tan gallega de laissez faire, laissez passer, d'esperar i veure passar el cadàver del teu enemic.

Així van acabar les eleccions andaluses de fa vuit dies: victòria amarga del PP, que, malgrat la seva aclaparadora victòria, perdia la majoria absoluta; derrota estrepitosa del PSOE i de la seva candidata, l'exvicepresidenta del govern María Jesús Montero, i un creixement moderat de Vox, que mostra símptomes d'haver tocat sostre. Un escenari tot, el que va relaxar Sánchez i va posar nerviós l'entorn de Feijóo: com aguantarem així quinze mesos fins a les eleccions espanyoles? I una cosa fins i tot pitjor: i si remunta? Que avui estigui malferit no és suficient. En política, el temps que queda fins al juliol del 2027 és tota una eternitat.

L'escut de Pedro Sánchez ha mort en combat i, si és cert que el que coneixem és tan sols un avanç del que encara ha de sortir, que Déu agafi confessats els socialistes

Però la bomba Zapatero ho ha canviat tot: l'escut de Pedro Sánchez ha mort en combat i, si és cert que el que coneixem és tan sols un avanç del que encara ha de sortir, que Déu agafi confessats els socialistes. Els dos informes de la UDEF que han circulat prolixament aquest cap de setmana per les redaccions dels diferents mitjans de comunicació són molt preocupants per a l'expresident. En total, unes 350 pàgines que parteixen d'una premissa clau per entrar en matèria: "una xarxa organitzada, liderada i basada en els contactes de José Luis Rodríguez Zapatero". Tot un expresident del govern espanyol assenyalat per la policia com a cap d'una organització criminal.

La compareixença de Zapatero a l'Audiència Nacional el pròxim 2 de juny en la seva condició d'imputat s'agreuja després de la lectura dels informes de la UDEF. Però, si en el terreny judicial el cas li donarà més d'un disgust a l'expresident, políticament trenca les poques costures que encara mantenien el PSOE dret, encara que hi estigui grogui i sense capacitat de reacció. Zapatero ha estat l'estendard que fins ara emergia com el polític honest davant de tanta corrupció socialista. Això s'ha ensorrat, i potser és veritat que a Sánchez se li han acabat els conills del barret. El PNV, sempre tan pudorós a l'hora d'agafar distàncies amb el PSOE, del qual depèn per mantenir el govern al País Basc, ha ensumat sang. I aquest diumenge, Aitor Esteban, el president d'Euzkadi Buru Batzar, ha assenyalat que seria irresponsable que el president del govern espanyol no posés punt final a la legislatura aquest 2026.

I és que la imputació de Zapatero no només dessagna els socialistes, sinó que força els seus aliats puntuals, socis estables i camarades de govern a crear un perímetre de contenció si no volen ser devorats.