La decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units que rebutja l'eliminació de la papereta de Donald Trump de les primàries republicanes, en contra del criteri establert a l'estat de Colorado, suposa, a la pràctica, una important victòria de l'expresident i, indirectament, un impuls al seu retorn a la Casa Blanca. Les esperances demòcrates que la justícia apartés Trump de la cursa presidencial no s'han vist complertes i la possibilitat que Amèrica del Nord es llanci a un futur desconegut —o, més ben dit, massa conegut— torna a ser una realitat. No hi ha dubte que Trump s'emportarà sense cap oposició important la nominació del partit republicà i això quedarà plasmat de manera irreversible en les primàries d'aquest superdimarts en què s'escullen els delegats per a la convenció a 21 estats del país.

Encara que té altres causes penals pendents, tot apunta que Trump es troba ja definitivament en el carril adequat per aspirar a la reelecció. Les enquestes que es publiquen als Estats Units, un país que té molta tirada a conèixer permanentment l'estat d'ànim de l'opinió pública, no fan altra cosa que eixamplar la distància entre Trump i el president Joe Biden, en benefici del primer. El cap de setmana passat, una enquesta de Siena College per a The New York Times donava dades desoladores per a Biden: el rebuig del president s'eleva al 47%, el més alt de la seva presidència; el candidat republicà avança per cinc punts el demòcrata (48% a 43%), amb gairebé el 10% d'indecisos; la majoria dels electors consideren que l'economia nord-americana està mal gestionada o, directament, que les mesures aplicades durant el mandat de Biden els han perjudicat. I una última dada que no és poca cosa: les minories en què Biden va assentar la victòria, com són els afroamericans o els hispans, fins i tot les dones, són els més descontents.

Si hi afegim els dubtes sobre la salut de Biden, que només s'ampliaran en els propers mesos, o els seus problemes de memòria als seus 81 anys, el panorama que té al davant l'inquilí de la Casa Blanca és de tot menys esperançador. Les enquestes posen també en relleu un fet que és preocupant per la rapidesa en què ha girat full l'electorat republicà, com és la implicació de Trump en els greus fets de l'assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021. Més enllà que el Tribunal Suprem no hagi eliminat la seva papereta i li hagi obert la possibilitat real a la reelecció, la societat nord-americana no hauria d'haver oblidat el perillós salt d'aquells esdeveniments que van impactar l'opinió pública mundial. Unes imatges que hem vist en altres països del món i que pensàvem que no veuríem mai a Washington i que, al capdavall, van traslladar la pitjor part de la política de confrontació i del populisme.

Tot apunta que Trump es troba ja definitivament en el carril adequat per aspirar a la reelecció

Haurien de canviar molt les coses perquè a la cita electoral del 5 de novembre Biden sigui capaç d'obtenir la reelecció. La distància comença a ser important i encara que Trump és imprevisible, el desgast que pogués tenir en aquests mesos sembla més que amortitzat. El personatge, amb les seves complicacions, és capaç de retenir el 97% dels que el van votar fa quatre anys, mentre que el seu rival només consolida el 83% amb fugues importants. En un marc electoral en què tot es decideix entre dos candidats, aquesta diferència de 14 punts és abismal. Encara que en els últims temps s'ha especulat que Kamala Harris podria deixar la seva condició de tiquet de Biden a una figura demòcrata més important com a candidata a vicepresidenta, no sembla que ningú amb posat de guanyador estigui disposat a agafar aquest relleu.

També s'ha especulat que Michelle Obama, la dona de l'expresident, podria ser una solució demòcrata si les opcions de Biden es van deteriorant o el seu estat de salut empitjora. Mentre aquest rumor s'expandeix, Michelle Obama, que va fer 60 anys el mes de gener passat i conserva intacta la seva popularitat, guarda silenci i respon una frase tan previsible com que no en vol saber res, de política.