Per primera vegada, l'extinent coronel Antonio Tejero Molina ha situat el rei Joan Carles I com la cúpula del cop d'estat protagonitzat el 23 de febrer de 1981. No hi havia gaires dubtes que realment havia estat així, de la mateixa manera que el govern de Felipe González havia estat darrere dels assassinats dels GAL, però està molt bé que qui va protagonitzar aquell intent colpista posi noms i cognoms i el situï al vèrtex de la maniobra més antidemocràtica de la tan esbombada transició política, de la qual cada vegada tenim més informació que no va ser tan exemplar com en el seu moment se'ns va voler fer veure.

El colpista en cap està còmodament a l'exili als Emirats Àrabs Units, vivint a cor què vols i pagant el peatge dels excessos que va cometre, tant polítics, com econòmics i personals. De fet, només la seva examant, la princesa i empresària alemanya Corinna Larsen, li ha tractat de complicar la vida judicialment al Regne Unit, sense que les seves accions hagin prosperat. No hi és fruit d'una investigació ni judicial ni política a Espanya, ja que una malentesa inviolabilitat, segons l'article 56.3 de la Constitució espanyola, li confereix impunitat davant les lleis, siguin penals, civils o administratives.

Així s'entén cada vegada més com l'anomenat règim del 78 fa pinya i es defensen entre ells. No hi ha dretes, ni esquerres, sinó personatges aprofitats d'una situació molt especial i que actuen amb absoluta immunitat judicial. Tot està prescrit, i el que no ho està se'n posterga la investigació fins que sí que ho estigui i no se n'hagi de donar explicacions als tribunals. Es protegeixen i, al final, tots se senten beneficiats d'un règim que els protegeix. És la quadratura perfecta. Un autèntic win win.

I si l'escàndol ultrapassa el que l'opinió pública pot arribar a assumir i la monarquia queda al descobert i els seus tripijocs són impossibles d'ocultar, es canvia la fitxa principal, se la deixa caure en un exili daurat dels Emirats i no acaba passant res. El rei és mort, visca el rei. Es modifica el relat, se li aconsella desaparèixer del paper couche i un de més jove passa a ocupar-ne el lloc. El cap de l'Estat es posa fora de perill i la roda torna a començar. Javier Cercas ja pot anar canviant el seu relat d'Anatomia d'un instant, amb què es va endur el Premi Nacional de Narrativa el 2010, i el que elogia Joan Carles I pel 23-F. Un cop que "sens dubte va parar el Rei", segons explicava l'escriptor.

Alguna cosa hauria de començar a canviar amb la investidura que està negociant Pedro Sánchez amb els independentistes catalans i que hauria d'obrir el més semblant a una nova situació política, que no només abordarà l'amnistia i la fi de la repressió, sinó que encararà carpetes, com la judicial, que ha estat impossible abordar des del 1977. Potser sí que aquesta vegada és possible.