Escoltant el president nord-americà, Donald Trump, en la seva descurada intervenció de 20 minuts en televisió per explicar la situació en la guerra de l'Iran, un té la impressió que l'inquilí de la Casa Blanca s'ha quedat sense relat. L'home que, amb el seu discurs caòtic, però convincent per a la seva legió de simpatitzants, ha topat amb la realitat: els aiatol·làs segueixen al capdavant de l'Iran, la seva popularitat s'ha desplomat fins a percentatges impensables a l'inici del seu segon mandat i l'economia, lluny de remuntar, està sembrant la seva base electoral d'incerteses. Per això, aborda les eleccions de mig mandat del pròxim novembre amb una posició d'avantatge per als demòcrates que, sense menjar-s'ho ni beure-s'ho, han trobat un filó en els errors de Trump.

Tot això quan encara s'ha de decidir si desplega tropes terrestres massivament o no i si compleix la seva amenaça de retirar-se deixant el problema de l'estret d'Ormuz per als europeus. Trump intenta convèncer els nord-americans que no volia anar a la guerra, però no ha tingut més remei per aturar els iranians. Una enquesta recent de la cadena CNN oferia dades demolidores per a Trump: el seu índex d'aprovació era del 35 %, tan sols el 34 % dels estatunidencs aprova la decisió d'emprendre accions militars a l'Iran i al voltant del 68 % s'oposa a l'enviament de tropes terrestres a l'Iran.

En la seva faceta sempre més favorable, l'econòmica, les dades no són millors, ja que només l'aprova el 31%, una mesura que es complementa amb el fet que aproximadament dos terços dels estatunidencs afirmen que les seves polítiques estan contribuint a l'empitjorament de la situació. La borsa es mou amb seriosos dubtes en ambdues direccions, perquè les seves paraules van i venen, moltes vegades sense cap sentit. Davant d'això, Trump ofereix promeses d'una millora que no es veu i veu com el preu del petroli també puja als Estats Units i la gasolina està per sobre dels quatre dòlars el galó (equival a 3.785 litres).

Després de 33 dies, Trump ha perdut narrativa i els seus teòrics aliats han desaparegut sobre la faç de la terra. Li queda Israel, amb qui va començar, i poca cosa més. Europa ha pres distància de tots els seus moviments i veurem com acaba l'amenaça dels Estats Units d'abandonar l'OTAN. Tan va el càntir a la font que al final es trenca. Alguna cosa d'això sembla estar passant. I per si no n'hi hagués prou, Trump ha destituït Pam Bondi del càrrec de fiscal general per la seva gestió dels arxius d'Epstein. Les seves maneres autoritàries en la destitució d'alts càrrecs, que semblava ser cosa del primer mandat, tornen a estar a l'ordre del dia.