Com que ja s'han produït sis interlocutòries del Tribunal Suprem d'ençà de divendres passat i en totes s'ha aplicat sense més problemes la llei d'amnistia, després que els expedients estiguessin molt de temps al calaix i els magistrats es fumessin literalment un cigar amb el que van aprovar les Corts el maig del 2024, caldrà concloure que alguna cosa ha començat a canviar allà dins. L'experiència ensenya a no fer grans càbales del que els magistrats de la Sala Segona es porten entre mans, i molt menys a ser especialment optimistes quan el que està en joc és l'aplicació als màxims dirigents del procés, el president Carles Puigdemont i els consellers encara a l'exili; als membres del govern del 2017, jutjats i condemnats i, més tard, parcialment amnistiats, i als màxims dirigents de les entitats sobiranistes, també condemnats pel Tribunal Suprem. Com diu la dita popular, una flor no fa estiu, però hi ha alguns brots verds que, casualment, van tots en la mateixa direcció.
Què estem veient fins avui? En primer lloc, que el Suprem assumeix el criteri del Constitucional en les diverses sentències ja dictades declarant la constitucionalitat de la llei d'amnistia, però ho fa més de nou mesos després d'aquesta sentència i només una setmana després de la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que actua clarament com el desllorigador que permet desencallar tot el que estava aturat i iniciar la desescalada del xoc judicial. Segon, és evident que la sentència del TJUE és el que ha activat aquesta sèrie de resolucions. Ja en són sis, amb un total de tretze nous amnistiats, als quals cal sumar els amnistiats a Barcelona, els síndics de l'1-O, que en són cinc més i, per tant, el balanç post-TJUE és de divuit nous amnistiats. Tercer, és important tenir present que en aquestes resolucions han participat magistrats del Suprem molt diferents: Martínez Arrieta, Marchena Gómez, Del Moral García, Lamela Díaz, Puente Segura, Sánchez Melgar, Magro Servet, Polo García i Hernández García. Leopoldo Puente és l'únic que participa en cinc de les sis resolucions i el ponent més freqüent, fins a tres.
A partir del que va establir el Constitucional, el Suprem està assumint que l'aplicabilitat de la llei d'amnistia depèn del context, les dates, la finalitat i les exclusions
Quart, en sentit contrari, els que encara no hi han participat són els restants: Juan Ramón Berdugo, Andrés Palomo del Arco, Ana María Ferrer (cal recordar que al seu dia va fer vot particular dient que era cent per cent aplicable la llei d'amnistia), Pablo Llarena, Eduardo de Porres i Ángel Luis Hurtado. Ara bé, l'important és tenir en compte que, primer, el mateix Tribunal Suprem tenia dubtes sobre si l'article 1 de la llei d'amnistia era constitucional, o sigui que el 2024 va aturar els seus casos i va preguntar formalment al Tribunal Constitucional. El Constitucional va respondre en dues sentències: en la primera va fixar la doctrina general —la llei és vàlida, però tenia un defecte per omissió: deixava fora injustificadament els qui van actuar en contra de la independència, així que ha d'entendre's que l'amnistia cobreix els dos bàndols del conflicte— i, a més a més, va explicar el mètode per decidir cas a cas quins fets són amnistiables (mirar el context i la finalitat de l'acte, valorats pel jutge amb dades objectives, no amb la simple paraula de l'interessat). Després, en la segona sentència, la 164/2025, va contestar directament la pregunta del Suprem remetent-se a aquesta doctrina.
Les sis interlocutòries d'aquest mes de juliol són, senzillament, el Suprem executant aquestes instruccions en els casos concrets que tenia suspesos: assumeix expressament la interpretació del Constitucional, n'aplica el mètode de comprovació (context, dates, finalitat, exclusions) sobre els fets provats de cada cas i, com a resultat, declara amnistiats els afectats i extingida llur responsabilitat penal. En resum: el Constitucional va dir com calia llegir i aplicar la llei, i el Suprem l'aplica exactament així, sense apartar-se d'aquest guió. En definitiva, i això és important, i qui sap si un avís per al pròxim futur: a partir del que va establir el Constitucional, el Suprem està assumint que l'aplicabilitat de la llei d'amnistia depèn del context, les dates, la finalitat i les exclusions —que després del TJUE queda clar que no afecten la malversació, perquè no hi ha fons europeus involucrats. Que cadascú en tregui les seves conclusions.