En ple inici del pont del 15 d'agost i amb uns quants incendis actius a diverses comunitats autònomes, que han provocat fins ara tres víctimes mortals i també una vergonyosa picabaralla entre el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, i diversos dirigents del Partit Popular, s'ha sabut que, el 15 de juliol passat, el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) havia portat el govern espanyol al Tribunal Suprem per les dures condicions imposades a l'opa hostil al Banc Sabadell. La notícia s'ha mantingut en secret un mes exacte, cosa certament sorprenent en aquesta classe d'informacions i amb tants ulls pendents d'un moviment d'aquesta naturalesa.

No només hi ha hagut reserva absoluta amb una decisió judicial que, presumiblement, atesa la naturalesa del tema i el xoc frontal que suposa amb el govern espanyol, devia adoptar els dies previs el consell del BBVA. El conseller delegat de l'entitat basca, Onur Genç, va assenyalar durant la presentació de resultats del segon trimestre de l'any, el 31 de juliol de passat, que encara no havien pres cap decisió sobre la presentació d'un recurs al Suprem, cosa que, evidentment, no era veritat. Ara es justifica aquella resposta del banc dient que sobre qüestions judicials l'entitat no en sol fer comentaris.

En espera de saber si el BBVA ha demanat al Suprem la suspensió cautelar de la decisió adoptada pel govern o no, el que més va molestar el banc basc va ser que l'executiu espanyol acordés que el Banc Sabadell es mantingués de manera independent en cas que l'opa s'acabés duent a terme durant un mínim de tres anys, ampliable a cinc. Això posava traves a l'acció hostil del BBVA, dificultava enormement l'operació i retardava la possibilitat de recuperar els 850 milions d'estalvis amb les sinergies que comportava l'operació. El banc basc sempre ha defensat que el govern espanyol es va extralimitar en la seva decisió perquè la seva intervenció només pot produir-se per rebaixar les condicions de la Comissió del Mercat de la Competència (CNMC) i no per incrementar-les. En conseqüència, el moviment realitzat per l'executiu de Pedro Sánchez no tindria cap validesa. Mentrestant, el Sabadell ha venut TSB al Santander per una xifra que volta els 3.200 milions i ha aprovat un macrodividend per als seus accionistes de 2.500 milions.

Tot i que el moviment davant del Suprem no modifica el calendari de l'opa, és evident que és un signe de politització i de judicialització

Tot i que el moviment davant del Suprem no modifica el calendari de l'opa i el banc obrirà al setembre el període d'acceptació, com estava previst, quan rebi el vistiplau de la CNMV i es publiqui el fullet, és evident que és un signe de politització i de judicialització. Si l'opa hostil ja havia sortit del seu entorn natural, l'exclusivament financer, per les conseqüències que tenia per a Catalunya l'absorció d'una entitat més que centenària —va ser fundada l'últim dia del 1881— i sobre el tema s'hi han posicionat governs, partits, patronals, sindicats i diferents sectors socials, molt majoritàriament a favor del Sabadell, ara recorre un camí nou.

A la decisió final de l'accionista, s'hi afegirà què diu el Suprem, quan ho diu i com ho diu. Caldrà asseure's i esperar. I demanar un bon bol de crispetes.