Disseccionada tot el que s'ha pogut —almenys fins a aquest moment— la causa judicial contra l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, Pedro Sánchez no ha tingut ni un dia de treva judicial, i aquest matí s'ha trobat amb una nova actuació dels tribunals. En aquest cas, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, que, cercant informació per aclarir una trama dirigida a desestabilitzar els procediments judicials que afectaven el PSOE o el govern espanyol, ha desplegat l'UCO a la seu del carrer Ferraz. Al final, es podrà dir amb un llenguatge o amb un altre, però els agents de la Guàrdia Civil persegueixen, entre altres coses, finançament irregular dels socialistes.
L'enrenou de Pedraz ha estat prou ampli i detallat per deixar constància de la importància del cas. No només han entrat a Ferraz, sinó que s'han programat escorcolls a casa de l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán, del dirigent històric del PSOE andalús i exvicepresident del govern d'aquella comunitat, Gaspar Zarrías, i de l'empresari Javier Pérez Dolset. Tots ells apareixen investigats amb indicis de responsabilitat variable en la trama, a part de la famosa Leire Díez, la gerent del PSOE, Ana María Fuentes, i una tirallonga de noms menys coneguts. La trama va actuar, en molts casos, d'una manera tan grollera amb fiscals i jutges fins a arribar a l'extorsió, que la coneguda Leire i els que hi van col·laborar ara tenen un problema seriós.
Avui el PSOE es debat entre el tancament de files, la por d'una derrota electoral contundent i la vergonya de les coses que es van sabent
Tanmateix, al marge de l'actuació de tota aquesta trama que pretenia desestabilitzar els procediments judicials, hi ha el tema d'on van sortir els diners per pagar tot això. I aquest és l'objectiu final de, com a mínim, la peça que ha portat l'UCO a Ferraz. Aconseguir prou informació per acreditar que el PSOE hauria pagat, pel cap baix, 178.000 euros a les clavegueres del partit que actuaven en nom seu. I en tot plegat hi havia el secretari d'Organització del moment, Santos Cerdán, i Leire Díez, pilotant el primer la trama, i actuant la segona com a braç executor del que es decidia a Ferraz. Que tot això coincideixi, gairebé dia per dia, amb la moció que Pedro Sánchez va presentar a Mariano Rajoy ara fa vuit anys no deixa de ser una picada d'ullet maquiavèl·lica de la història. Igual que el fet que l'entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE es produís el dia que Sánchez havia programat conscienciosament la seva audiència amb el papa Lleó XIV per poder sortir, ni que fos un dia, d'un cas rere un altre de corrupció.
Hi ha una altra dada de la interlocutòria del jutge Pedraz que, no per coneguda, més o menys, és significativa: l'origen d'aquesta trama delictiva. I la situa en aquells famosos dies de reflexió, l'abril del 2024, en què havia de decidir si, després del cas judicial obert a la seva esposa, Begoña Gómez, s'havia d'apartar de la vida pública. Més enllà que ja sabíem que tot va ser una actuació molt ben muntada per aconseguir el clímax perfecte —se sacrificava per demostrar la seva innocència i desemmascarar el cop judicial—, avui també sabem que aquell moment va ser l'inici de la trama Cerdán-Leire. La posada en marxa del rellotge per fer xantatge a jutges i fiscals i evitar que continuessin amb els processos judicials, alguns ja en fases d'instrucció avançada i altres encara en fases més incipients, però amb material important ja recopilat.
Avui el PSOE es debat entre el tancament de files, la por d'una derrota electoral contundent i la vergonya de les coses que es van sabent. Però, com al Titanic, el vaixell s'enfonsa i l'orquestra continua tocant.