Doncs tot apunta que el que pretén esfullar Pedro Sánchez en les pròximes hores no és una margarida, sinó un cactus amb espines de les quals ja es va clavar unes quantes la setmana passada. El president del govern espanyol, acostumat a no donar el seu braç a tòrcer fins a l'últim minut, es troba enmig d'un autèntic foc encreuat després del sonat fracàs al Congrés dels Diputats del seu decret òmnibus, aquest transatlàntic jurídic en el qual sembla cabre tot, i al qual el govern espanyol s'encomana quan manca de majories parlamentàries per treure lleis com els pressupostos. A un costat, el seu soci de govern, Sumar, que li exigeix que aquest dimarts en Consell de Ministres torni a tramitar íntegrament el reial decret que van rebutjar les Corts. La vicepresidenta Yolanda Díaz deu considerar que el millor per satisfer els ciutadans que esperen la revalorització de les pensions i de l'ingrés mínim vital, i els ajuts al transport públic i per als damnificats de la DANA és un nou decret òmnibus que només té números per tornar a fracassar.

A l'altre costat, Junts per Catalunya, convençut que no s'empassarà un gripau i posarà bona cara després de les coses que s'han dit i dels missatges públics que han realitzat. No és no, insisteixen a Junts, desconcertats per l'obstinació de qui no té els vots per mantenir una actitud tan bel·ligerant. I, enmig de tot això, Sánchez, que va començar esfullant una margarida i ha acabat amb un cactus enmig de les mans. Cap a l'esquerra, va amb els números actuals en direcció a l'abisme, per més que Sumar i Podemos, en aquesta ocasió, estiguin d'acord en la urgència d'un nou reial decret idèntic i negociar després. Cap a la dreta, és evidenciar la incòmoda realitat que no té majoria parlamentària per treure les coses només perquè sí. No moure's i esperar pot semblar un mal menor, però amb els dies acaba sent un mal major si, com sembla, el PSOE no és capaç de trobar una sortida en els dies successius. Interessant la posició de l'excap de gabinet de Pedro Sánchez, Iván Redondo, que ha considerat un error la presentació la setmana passada per part del govern espanyol del decret òmnibus i que recull quelcom d'una lògica aclaparadora, per més que es practiqui molt poc: sense majoria absoluta de ningú, s'ha de pactar tot.

Cap a l'esquerra, Sánchez va amb els números actuals en direcció a l'abisme. Cap a la dreta, és evidenciar la incòmoda realitat que no té majoria parlamentària per treure les coses només perquè sí

No deixa de tenir una certa gràcia que es posi com a ham a Junts per votar el decret el traspàs integral de la immigració. Si l'hemeroteca serveix per a alguna cosa, val la pena anar-hi i veure el que es deia el 10 de gener de 2024, fa més d'un any, quan al Congrés s'aprovava un altre decret òmnibus —de nom periodístic decret anticrisi— que incloïa reformes a la Justícia i a la Funció Pública, règim local i mecenatge i incloïa punts fonamentals perquè el govern espanyol pogués sol·licitar el quart desemborsament dels fons europeus de recuperació, dotat amb 10.000 milions d'euros. La votació la va salvar el govern espanyol amb l'aprovació de la cessió integral de les competències en matèria d'Immigració a la Generalitat i la publicació immediata de les balances fiscals. Tornar el 2025 amb el que es va aprovar el 2024 i no s'ha complert realment té un mèrit enorme perquè parteix de la base de pensar que tot es pot oferir diverses vegades i no complir-se mai.

Ensenyades les cartes, veurem quin camí acaba prenent el president del govern espanyol. Amb la decisió que adopti, potser podrem intuir cap a on va la legislatura. No per la seva durada, ja que això depèn exclusivament de Pedro Sánchez i només ha enviat missatges que pensa completar els quatre anys, fins al juliol de 2027, sinó pels marges per recompondre la majoria d'investidura, feta miques en aquests moments. Obstinar-se de vegades xoca amb raonar. Sobretot quan els genets que s'han encarregat de córrer els primers 17 mesos des de les eleccions de 2023 han arribat a aquest tram de la legislatura exhausts, o només són un problema afegit a les dificultats, com és el cas del ministre Fernando Grande-Marlaska, actualment Míster no, i que no se sap si fa política per compte propi o és el poli dolent de Sánchez perquè, en el seu negociat, les coses moltes vegades no vagin ni cap endavant ni cap enrere. Això en un moment en què el temps ha passat a ser important. Tant que una margarida ha acabat sent un cactus.