Tot apunta que, aquest dilluns, els soferts usuaris de Rodalies, poden trobar-se amb dues notícies: la primera és que, potser, el seu tren sigui un dels que surti. Si és d'aquest grup d'afortunats, tindrà una segona novetat: el trajecte serà gratuït. També pot ser que el seu tren no sigui dels que funcioni. Llavors, paciència: potser hi ha servei alternatiu d'autobús i acabarà arribant a alguna hora a la seva destinació. D'això ens n'han informat aquest diumenge a la tarda, en una compareixença conjunta del secretari d'Estat del Ministeri de Transports, José Antonio Santano, i de la consellera del ram, Sílvia Paneque. Santano, amb aparent prestigi, va anunciar la represa parcial del servei i a Paneque li va reservar el reclam de la gratuïtat.
Què passarà aquest dilluns? Resposta per a un gallec, ja que dubto molt que algú vulgui traspassar la barrera de l'ambigüitat i la prudència amb la informació disponible. Tot apunta que estem en un moment crític en què costa afirmar amb rotunditat que anem endavant. Respecte a la paràlisi completa d'aquest cap de setmana, és, certament, un avenç. Però, si el comparem amb l'anunci de dimecres a la nit, en què tot apuntava que durant dijous estaria restablert el servei completament, és un pas enrere. Encara més, aquest diumenge s'han xifrat en 23 els punts crítics i en 7 les línies afectades
Els trens no només arriben tard, sinó que són perillosos. Ho han dit els maquinistes i ho reconeixen Renfe, Adif i el Govern amb la paràlisi de la xarxa
Paciència, doncs? A qui se li ha acabat és a Oriol Junqueras, que ha demanat la dimissió del ministre Óscar Puente i la consellera Paneque. Dissabte ho havia fet Carles Puigdemont des de Perpinyà, que intueix que hi ha una guspira d'enuig notable de l'electorat en la primera crisi política del Govern de Salvador Illa en la gestió. Per això es va desplaçar des de Waterloo a la Catalunya Nord a la recerca de liderar la resposta a la crisi i de cridar a la mobilització. Puigdemont i Junqueras es troben en la crítica dura al Govern català per casualitat, ja que tots dos desenvolupen polítiques diferents tant a Catalunya com a Madrid. La visita de Junqueras al palau de la Moncloa a principis de gener i la seva entrevista amb Pedro Sánchez va servir per a la presentació pública d'un acord entre tots dos de finançament autonòmic. I al desembre, s'havia assolit l'acord per a l'empresa mixta de Rodalies de Catalunya SME, SA, participada en un 50,01% per Renfe i 49,9% per la Generalitat.
D'aquí semblava anar directe als pressupostos de la Generalitat, un objectiu que ambiciona el Govern català, ja que no va poder presentar els del 24 —va accedir al càrrec l'agost d'aquell any—, tampoc els del 2025 i vol assegurar-se, com sigui, els del 2026. Junqueras no s'ha compromès en públic —una altra cosa és en privat, segons el PSC— i la petició de dimissió de Paneque ha incomodat el Govern, malgrat el seu resignat silenci. Veurem què acaba passant amb l'empresa mixta, ja que el risc dels seus defensors ha augmentat: els trens no només arriben tard, sinó que són perillosos. Ho han dit els maquinistes i ho reconeixen Renfe, Adif i el Govern amb la paràlisi de la xarxa. Potser l'empresa mixta Rodalies de Catalunya no era la solució o han de canviar els percentatges per a una majoria de la Generalitat. Els riscos d'anar de copilot de vegades són més grans quan hi ha col·lisions. I això Junqueras ja ho comença a veure.