El millor que podem fer aquest Dia de Sant Jordi és reivindicar la diada i el que representa, el llibre i la rosa. Davant dels energúmens que intenten extirpar-nos qualsevol signe d'identitat pròpia, fem de la Diada de Sant Jordi la nostra festa de la cultura catalana, la que ens permet continuar sent un poble amb una identitat pròpia, una llengua que ens diferencia i un país de pertinença, acollidor com cap altre, de persones de qualsevol latitud que es vulgui integrar. El 23 d'abril no és el Dia del Llibre; és el dia que es venen llibres, que és una cosa molt diferent. La Diada de Sant Jordi ens dona identitat en el món de la cultura i converteix la jornada en un fenomen únic al món, que, any a any, ocupa mitjans de comunicació de totes les latituds, que no deixen de sorprendre's. L'hostilitat d'aquestes darreres dates per escombretes del món de la cultura i amargats diversos no ens ha de fer perdre el rumb: mantinguem les tradicions i celebrem una festivitat inigualable.

Això no és el Dia del Llibre 2026, que se celebrarà pròximament a Madrid i que l'Ajuntament anuncia així: una setmana de contes, tallers, fires i lectura per a tothom. I que en el programa es destaca que enguany, a més a més, la celebració té un valor especial, ja que és el centenari d'aquesta efemèride, aprovada oficialment a Espanya el 1926. D'aquí la programació que s'estén durant tota la setmana, entre el 20 i el 26 d'abril, i que pretén omplir biblioteques, museus, centres culturals i places d'activitats per a tots els públics. S'anuncia que hi ha hagut rondallaires, tallers infantils, recitals, presentacions de llibres, lectures compartides, concerts, visites guiades i diverses fires del llibre repartides per la ciutat. Està molt bé i és encomiable si a ells els agrada. És, certament, el seu Dia del Llibre. Però aquest no és el nostre model: un país al carrer per reivindicar la Diada de Sant Jordi i expressar desacomplexadament la catalanitat i les arrels d'un poble mil·lenari.

Sortim massivament al carrer, exhibim desacomplexadament la nostra catalanitat, celebrem-ho com cada any, com una jornada de cultura i de civisme

Mentre persisteixi aquesta voluntat de pervivència en els nostres valors, els Mendoza, Mariscal o l'actriu Loles León —per citar tres personatges amargats— tindran poc més que el dret a protestar i a fer el ridícul. Perquè què són sinó les declaracions de l'actriu nascuda a Barcelona, fetes després de rebre la Creu de Sant Jordi l'any passat, després que l'Ajuntament volgués concedir-li la medalla d'or de Barcelona, però s'hi oposés, per motius diferents, tota l'oposició: Junts i ERC per unes declaracions contra la llengua catalana, i Vox i PP per raons estrictament ideològiques. Les seves paraules sobre el que va pensar quan se li va comunicar que se l'havia considerada mereixedora de la Creu de Sant Jordi fan vergonya: "Que es fotin. No vols brou, dues tasses!" És obvi que no passa els estàndards del decret de concessió que han de complir els guardonats, però això és una altra qüestió. La Creu de Sant Jordi, creada el 1981, reconeix els serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en l'àmbit cívic i cultural. 

Catalunya és moltes coses i la Diada de Sant Jordi, festivitat del patró de Catalunya, és el compendi de moltes d'elles. Sortim massivament al carrer, exhibim desacomplexadament la nostra catalanitat, celebrem-ho com cada any, com una jornada de cultura i de civisme. De cultura catalana, aquella que està escrita en llengua catalana, la llengua pròpia del país. Reivindiquem-la i empenyem les administracions a protegir-la si volem que el país continuï sent el que encara és i d'aquí a unes dècades Sant Jordi continuï representant el que avui simbolitza. Quelcom únic, una festa popular, capaç d'impressionar els que venen de fora. Una gentada als carrers comprant llibres i roses, amb civisme i amb amor. Molt bona diada!