La imatge de Felip VI assegut i sense aplaudir, en l'extensa tribuna de convidats, mentre la resta dels que hi eren s'aixecaven, en senyal de respecte, quan va arribar l'espasa de Simón Bolívar, que portaven quatre soldats amb uniforme de gala, en l'acte de presa de possessió del nou president de Colòmbia, Gustavo Petro, exemplifica més bé que cap altra explicació com està de desfasada la monarquia espanyola. Només des d'una visió retrògrada d'aquella Espanya imperial i colonialista és concebible un gest de tant menyspreu i de tanta mala educació.

Fa 212 anys que Colòmbia va deixar de ser una colònia i Simón Bolívar, el llibertador, va lluitar per la independència de Veneçuela, el Perú, l'Equador, Bolívia i també Colòmbia combatent els reis espanyols absolutistes. Temps més que suficient perquè Felip VI hagi après a saber estar a l'altura del país que representava, més proper a una monarquia republicana que a posats —diuen, per treure-li el focus de sobre, que obligats—, cada vegada que es pot, somrient amb la plana major dels diputats de Vox, com, per exemple, divendres passat a Palma. Nostàlgia.

Molt ha d'aprendre la monarquia espanyola de la britànica, on un gest així seria impensable per part d'Isabel II en algun país que abans hagués estat sota la sobirania britànica. Van a les mateixes escoles per a les elits mundials i reben una educació similar, però no aprenen el mateix mai. Tampoc no és estrany, llavors, que Felip VI rebés una sonora xiulada quan es va enumerar la presència de diferents caps d'estat i de govern a la presa de possessió de Petro. Va ser l'única gran xiulada, que va contrastar amb l'aplaudiment a molts d'ells i el silenci d'algun dels esmentats. A la presa de possessió del president del Perú, Pedro Castillo, fa aproximadament un any, ja hi va haver una irada crítica del nou president contra Castella i la corona espanyola en presència de Felip VI.

Més enllà que la pèrdua d'influència d'Espanya en molts països sud-americans és una evidència, la figura de la corona espanyola i del seu nou titular ensopega amb enormes problemes que s'han fet més evidents amb l'arribada de polítics d'esquerres a la presidència que han tenyit de color vermell gairebé tot el Con Sud i Amèrica Central. Davant d'aquesta situació i la progressiva denúncia del que va ser el colonialisme espanyol, la supèrbia espanyola no ha fet més que contribuir a trencar molts vincles que encara quedaven amb actituds que han estat innecessàriament ofensives.

La mentalitat colonial i imperialista, tan arrelada en les esferes de poder espanyol, haurien de ser més pròpies del règim anterior, que tant costa deixar enrere, que d'una necessària bona cohabitació que assegurés una certa influència en el continent, la qual cosa avui és gairebé inexistent. Al contrari, sembla que Felip VI hagi anat a Colòmbia a cremar els pocs ponts que li quedaven. Per això es va quedar assegut, mirant més al passat que al futur, i demostrant una sorprenent absència de maneres i d'educació. Per a això, millor quedar-se a casa o continuar de vacances.