La decisió de Junts per Catalunya de presentar una esmena a la totalitat al projecte de reducció de jornada a 37,5 hores setmanals ha enviat directament a la paperera el projecte estrella de Sumar d'aquesta legislatura. La setmana que ve es votarà al Congrés dels Diputats, i, si no hi ha una modificació sobtada de les posicions d'algun dels actors, el projecte decaurà. Hi ha una majoria parlamentària sòlida de rebuig, un cop s'ha confirmat que, després del pas fet pel partit de Carles Puigdemont, han presentat dues esmenes a la totalitat més, tant el Partit Popular com Vox. No ha estat fàcil per a Junts posicionar-se en aquesta qüestió, ja que és un tema extraordinàriament fàcil per a la demagògia. Qui no està a favor de la reducció de jornada? Quins arguments hi ha perquè el seu electorat ho entengui? Aquest ha estat el quid del debat entre els independentistes catalans durant els últims mesos i per a això ha calgut, entre altres coses, que tant la gran patronal Foment del Treball com la Pimec, que acull la petita i mitjana empresa catalana, els garantissin un reconeixement important pel seu posicionament. Això es va veure clarament, per exemple, a l'acte de lliurament dels premis de Pimec al Palau Sant Jordi el 12 de juny passat.

Malgrat que la notícia no suposa, en el fons, un canvi radical, ja que fins ara tots els passos s'havien fet en aquesta direcció, la convergència amb la crisi del PSOE per la corrupció no fa sinó afegir una baula més de fragilitat al govern de Pedro Sánchez. I això per part d'una formació política que, almenys de portes enfora, s'ha posicionat amb una certa moderació a l'hora de burxar a la ferida del president del govern espanyol. En un altre moment de la legislatura, fins i tot hauria tingut un efecte bastant menor per als socialistes, que, de portes endins, mai no han estat grans partidaris de la iniciativa de Sumar. Una altra cosa és que ja els anava bé aparèixer com a solidaris d'un projecte que, en última instància, ha estat la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, qui ha portat el pes de la iniciativa i les negociacions i ara és qui surt més tocada pel fet que el projecte hagi desencaminat. En el cas de Sumar, el perjudici és doble: el fracàs en si, que mai no és bocí de bon pair, i el fet de quedar a mercè de la crítica de Podemos i de Pablo Iglesias, ja que el relat del seu temps de govern i la seva etapa de vicepresidenta passa a ser clarament molt pobre.

La posició de Junts té molt a veure amb les conseqüències que hauria tingut la reducció de jornada per a l'entramat de pimes catalanes

Al final, la posició de Junts té molt a veure amb les conseqüències que hauria tingut la reducció de jornada per a l'entramat de petites i mitjanes empreses catalanes, on hi ha una base important de l'electorat de Junts. Estem parlant que, segons les dades del ministeri d'Economia, a Catalunya hi ha registrades 594.874 pimes, la qual cosa representa el 18,42% del total de les pimes a Espanya. La gran majoria de les pimes catalanes (96,36%) són microempreses, amb 0 a 9 assalariats. El resultat és que una reducció de jornada a 37,5 hores setmanals hauria tingut un increment en els costos empresarials, segons alguns càlculs efectuats, del 75%, un percentatge clarament inassumible per a moltes d'aquestes empreses. A això s'hi afegeix una dificultat més gran en horaris laborals de sectors importants, com el de la restauració, per esmentar-ne un dels més actius en el món de les petites i, de vegades, fins i tot microempreses.

A tot això cal sumar-hi un tema que s'aborda poques vegades, però que té una importància capital, com és la necessitat de defensar la concertació social com una de les maneres de garantir acords amplis i duradors. Trencar aquest principi per un dels costats, en aquest cas els sindicats amb l'esquerra parlamentària, obre la via al fet que en el futur sigui la patronal amb els partits de dreta la que faci el mateix. Els grans acords són sempre els que acaben aportant estabilitat econòmica, social i política i, en els moments actuals, cal reivindicar-los més que mai. Això no és fàcil, requereix més temps i obliga a una entesa que deixa fora, de vegades, els extrems, que són els que amb el seu soroll aconsegueixen que la seva posició emergeixi aparentment com a majoritària, quan dista molt de ser així. Però el soroll s'acaba imposant i les fulles no deixen veure el bosc. Molt probablement, no passaran gaires anys fins que les 37,5 hores setmanals acabin esdevenint una realitat, però serà perquè les coses s'hauran fet d'una altra manera i el consens serà molt més ampli.