Un ràpid repàs als resultats electorals que ha tingut històricament el Partit Popular a Catalunya posa de manifest, almenys, tres coses: en primer lloc, els seus millors resultats sempre han estat discrets, si no dolents. Els últims a Catalunya, els del 2024, que en la seqüència històrica van ser dels millors, es van quedar en 15 diputats, bastant menys de la meitat dels de Junts per Catalunya i una mica més d'un terç dels assolits pel PSC. En segon lloc, la seva incapacitat per connectar amb l'espai central del país que pot subscriure les seves mesures econòmiques, però li surt urticària quan el sent parlar de temes de llengua, cultura, mitjans públics i, fins i tot, de matèria social. Finalment, hi ha les seves dificultats per relacionar-se amb el món associatiu català, des de Foment a la Pimec o des de la Fira i el Cercle d'Economia al Futbol Club Barcelona.
Amb aquesta motxilla a l'esquena, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha vingut aquest dissabte a clausurar el congrés exprés del partit a Catalunya, el XVI, després de diversos ajornaments i que l'anterior datés del novembre del 2018. Gairebé vuit anys sense celebrar cap congrés és una eternitat i no és fruit de cap descuit. Obeeix al desig inicial de Feijóo de procedir a un canvi a Catalunya quan va arribar a la presidència l'abril del 2022. Però Alejandro Fernández, lluny d'escoltar els cants de sirena, es va blindar amb la direcció del partit a Catalunya i la militància del partit li va donar suport. L'únic que hagués pogut desplaçar-lo, l'alcalde de Badalona Xavier García Albiol, va fer l'orni des del primer moment al·legant que aquella etapa havia passat per a ell.
El congrés ha servit perquè Feijóo faci diverses picades d'ullet a Puigdemont, la més clara de totes demanant deixar enrere el procés
Feijóo, és obvi que ha cedit i manté un candidat dur amb l'independentisme al capdavant del partit. Fernández té el seu propi discurs a Catalunya, més proper a Ayuso o a Aznar i per descomptat molt allunyat dels temps de Josep Piqué, l'única aposta moderadament catalanista que ha fet el partit a Catalunya al llarg de gairebé cinc dècades. Però també als antípodes d'Albiol, que ha donat suport a mesures per fomentar l'ús del català i ha reconegut un retrocés en l'ús de la llengua a causa de polítiques lingüístiques equivocades. Albiol ha fet de Badalona un inusual feu del PP on va aconseguir el 2023 el 55,73% dels vots, captant vots de tot l'arc parlamentari. Això, un partit que només té cinc alcaldies a Catalunya.
El congrés ha servit perquè Feijóo faci diverses picades d'ullet a Puigdemont, la més clara de totes demanant deixar enrere el procés, argumentant que el PP, com la majoria dels catalans, també volia girar full. Això, amb el president exiliat a Bèlgica des del 2017 i la seva oposició radical a la llei d'amnistia, és molt parlar per parlar. En qualsevol cas, com diu la dita: "Més fets i menys paraules". Veurem si el 16 de juliol, amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i si la seva decisió es troba en línia amb la de l'advocat general, realment el PP demostra que ha girat full i demana el retorn del president Puigdemont.