És una norma bastant habitual de qualsevol president sortir en defensa d'un col·laborador i, des d'aquest punt de vista, que el president Salvador Illa hagi fet costat a la consellera d'Educació, Esther Niubó, després del fiasco de les proves PISA no hauria d'escandalitzar ningú. Cap president deixa entre les potes dels cavalls un membre del seu govern en plena crisi, ni sol destituir-lo en el pic de la crisi. Una altra cosa és com actua en les setmanes i mesos següents. Es poden comptar amb els dits d'una mà a Catalunya els que han estat destituïts en ple directe en els 46 anys d'autonomia. Em ve a la memòria una destitució molt sonada executada en un termini molt breu pel president Pasqual Maragall el gener de 2004. El 26 de gener es va publicar la notícia que Josep Lluís Carod-Rovira, llavors vicepresident, s'havia reunit a Perpinyà amb representants d'ETA i en 24 hores va ser fulminat del seu Govern.
Però aquesta és l'excepció i, segurament, Maragall hauria reaccionat d'una altra manera si no hi hagués hagut una forta reacció del PSOE i també a Catalunya. Ara, segurament, en el millor dels casos el president Salvador Illa estigui pensant en una destitució en diferit i el primer que ha fet ha estat remetre's a les explicacions que aquest mateix dilluns donarà la consellera al Parlament. Niubó no ho tindrà gens fàcil per explicar la cadena d'errors que el Departament sosté que s'han produït, més enllà de les crítiques de l'oposició, que li demanarà la dimissió. Serà la tercera vegada que s'enfronti a una situació política compromesa en els menys de dos anys que fa que és al càrrec: el juliol de 2025 va ser qüestionada pel caos en l'adjudicació de places de mestres i va haver de demanar disculpes. Aquest any, amb un curs escolar ple de sobresalts i de vagues, també Junts, PP, Vox i la CUP van demanar la seva dimissió, sense que la iniciativa tirés endavant.
Niubó no ho tindrà gens fàcil per explicar la cadena d'errors que el Departament sosté que s'han produït, més enllà de les crítiques de l'oposició, que li demanarà la dimissió
D'aquí la incertesa del que ara pugui succeir al Parlament i la posició d'Esquerra i els Comuns, que li van donar suport en el passat, encara que no obligui a res el president. El primer que haurà d'aclarir la consellera és com ha pogut ocórrer un fet tan greu com el que va passar amb PISA 2025 i que se superés tan àmpliament el percentatge d'alumnes exclosos, cosa que ha distorsionat els resultats. Si l'OCDE només admet un percentatge d'exclusions del 5%, com pot ser que dels 2.545 alumnes catalans de 15 anys seleccionats en quedessin exempts 591, al voltant del 23%? Pot produir-se un error tan gran? Com és que no es va generar cap alerta? No hi havia ningú revisant les dades abans de tancar el procés i evitar el ridícul que hem fet?
Però això no és tot: per què la Generalitat ha esperat tant de temps a fer-ho públic, quan l'OCDE l'hi havia comunicat al Ministeri el mes de març d'enguany? Després dels mals resultats de PISA 2022 (donats a conèixer el desembre de 2023), que van ser els pitjors de Catalunya des que participa en l'estudi, parlar d'una incidència tècnica és minimitzar el que va passar. En aquest últim estudi, Catalunya va quedar quatre punts per sota de la mitjana espanyola en matemàtiques, 12 punts per sota en lectura i 8 punts per sota en ciències. Per això PISA 2025 era tan esperada i havia de ser un indicador per saber si alguna cosa havia millorat. Era obvi que els controls s'havien d'haver reforçat. Per què no s'ha fet?
Hi ha hagut, almenys, un problema greu de seguiment per haver arribat a la situació en què ens trobem. Ningú va poder adonar-se que es multiplicava per més de quatre el percentatge d'exclosos? A qui se li va encarregar la revisió de tot el procés per tal de no arribar a una situació tan crítica? Massa negligències tècniques en una cosa tan important que calia custodiar sense cap error.