Caldrà coincidir que l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del 17-A, millor o pitjor organitzat, el que menys es mereixia era el corol·lari de la interrupció del minut de silenci. No acompanyar en el seu dol qui es pretenia homenatjar, donar a les víctimes el suport que moltes vegades els ha faltat durant aquests cinc anys, no era una elecció aquest dimecres a la Rambla. Era una obligació ètica i moral. També un acte d'educació. Contribuir a boicotejar-lo és no estar a l'altura de l'exigència que sempre ha d'acompanyar una personalitat pública i equivocar-se de dia, de moment, una cosa que no pot deixar-se passar com si fos un incident menor.

Som molts els que hem denunciat durant aquests cinc anys que l'Estat espanyol havia fet tot el possible per ocultar la veritat del que va succeir en aquell tràgic atemptat en què 16 persones van perdre la vida entre Barcelona i Cambrils. Començant pel paper, mai explicat del tot, de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, peça clau en la preparació de l'atemptat i en el reclutament dels terroristes a la capital del Ripollès. Es Satty, confident del CNI, ha estat protegit pels serveis oficials i les investigacions tenen moltes llacunes. Començant pel paper dels serveis marroquins que van realitzar una autòpsia bastant deficient, segons ha estat reiteradament comentat.

Però el dret a exigir la veritat que se'ns ha negat no té a veure, absolutament res a veure, amb boicotejar un acte d'homenatge a les víctimes. Ni amb apropar-se després a confraternitzar amb els que l'han boicotejat. Ni amb aplaudir una acció que només contribueix a la degeneració de l'espai públic. I quan hores després no s'ha demanat perdó, és que un/a ha entrat en una espiral en la qual li costa distingir el que està bé del que està malament.

El taxatiu comunicat de Junts per Catalunya desmarcant-se del boicot a l'acte, reiterant el suport a les víctimes dels atemptats, així com als seus familiars, i expressant el més enèrgic rebuig de la interrupció del minut de silenci ha sonat a desautorització a la seva presidenta, Laura Borràs. Així ho han entès, de seguida, els membres que la representen en la comissió executiva de Junts, que han expressat el seu malestar per la posició oficial del partit. En canvi, l'actitud immediata de Jordi Turull —secretari general—, Josep Rull —president del Consell Nacional— o Jordi Sànchez —exsecretari general— han allunyat el partit de qualsevol sospita de boicot a l'acte.

Deia Winston Churchill que tots els homes cometen errors, però només els savis aprenen dels seus errors. Ara diria homes i dones, però no canviaria el sentit de la frase obsessionat com estava que la història l'escriuen els vencedors. Mentrestant, una espessa boira impedeix de veure l'horitzó.