La decisió del Parlament Europeu d'enviar, el proper mes de març, una delegació a Espanya per investigar l'espionatge dut a terme amb Pegasus és una mala notícia per al govern de Pedro Sánchez i una bona notícia per a l'independentisme català. Després de diversos mesos de forcejament, semblava que les fortes pressions del govern espanyol havien estat suficients per alentir, primer, l'arribada a Madrid dels eurodiputats i, després, trobar-se amb el termini d'un any que havien de durar els treballs de la comissió acabat. Tanmateix, s'ha donat tres mesos més a la comissió perquè pugui completar els treballs i és per aquesta porta oberta que s'ha colat la iniciativa de viatjar a Madrid i explorar l'enorme escàndol d'espionatge dut a terme amb el programari Pegasus i que es va fer servir per a pràctiques il·legals als telèfons de diverses desenes d'independentistes.

Aquest comitè que investiga l'ús de Pegasus ja va assenyalar el govern espanyol com a responsable del Catalangate i també havia denunciat la falta d'informació de les autoritats a l'hora de poder fer la seva investigació. Al llarg de les 159 pàgines de l'informe preliminar que es va elaborar s'hi va fixar sense cap mena de discussió que no hi havia raons de seguretat nacional per espiar els independentistes com sostenia el govern d'Espanya a l'hora de sol·licitar la corresponent ordre judicial als tribunals espanyols per espiar alguns dels destacats noms que figuren en la llista de Pegasus. Dels 59 independentistes que, segons l'exhaustiu informe realitzat pel laboratori Citizen Lab de la Universitat de Toronto, haurien estat espiats, un total de 18 ho haurien estat oficialment pel CNI i amb la corresponent ordre judicial.

Per aquest sistema de Pegasus s'hauria tingut accés als telèfons dels quatre últims presidents de la Generalitat, inclòs l'actual: Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, així com diverses desenes més de polítics, advocats, periodistes i activistes. Tot això amb un objectiu principal: conèixer en tot moment les seves actuacions i les decisions polítiques que adoptarien tant les institucions catalanes com els partits independentistes —Junts, Esquerra, PDeCAT i la CUP— i les entitats sobiranistes, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Una veritable barbàrie, amb la comissió de tota mena de delictes en un estat de dret que el govern espanyol ha provat de protegir com ha pogut d'incursions europees. Amb l'arribada d'una delegació de l'Europarlament, aquesta bombolla de protecció que ha construït se li ensorra i es queda amb poc marge per poder-se defensar.

Un exemple clar de la posició refractària que provoca en els socialistes aquesta qüestió és, per exemple, que la comissió que hi ha oberta al Parlament de Catalunya va ser abandonada pels diputats del PSC divendres passat quan van comparèixer els lletrats Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde i Benet Salellas en la primera jornada de feina. Ara, amb la decisió del Parlament Europeu de viatjar a Espanya, es reobre el focus internacional sobre l'Estat pel cas Pegasus. No debades estem davant del cas d'espionatge descobert més important dels que s'han esdevingut en les últimes dècades a Europa i que posa potes enlaire una manera d'actuar absolutament impròpia amb els estàndards democràtics. És aquesta una llosa important amb la Comissió Europea, que ja s'ha format una primera idea de la manera d'actuar del govern espanyol, com va deixar escrit al seu informe.

Es pot esperar ara que els comissionats d'Europa no vinguin a fer turisme i acabin fent la feina que se n'espera. Perquè d'informació en tindran de sobres: si no és per la via oficial, serà per alguna de les altres vies que van permetre revelar l'escàndol.