Després de molts estira-i-arronses entre les institucions econòmiques catalanes, finalment, s'han posat d'acord per fer pública una nota sobre el pacte acordat per al nou finançament autonòmic. Un acord, recordem, a tres, entre el govern espanyol, el Govern de Catalunya i Esquerra Republicana. El document no deixa guanyadors ni perdedors d'una manera contundent, però eleva força el llistó de les exigències, en la línia d'entitats més exigents, com Foment del Treball o la fundació FemCat. La frase final que és "un punt de partida que suposa una millora, però no és suficient", sintetitza l'acord assolit. La nota també recull una xifra que és substantiva en aquests moments de crisi de les infraestructures a Catalunya, en ressaltar que "la situació de les infraestructures és crítica, com és d'actualitat, i posa en evidència un dèficit acumulat d'infraestructures per un valor similar al pressupost de la Generalitat". Els comptes de la Generalitat del 2023, actualment prorrogats, es xifren en uns 40.500 milions d'euros.

És evident que el part del document no ha estat fàcil, des que la consellera d'Economia, Alícia Romero, va demanar fa unes setmanes als membres de l'autodenominat G8 —Cambres de Comerç, Cercle d'Economia, Col·legi d'Economistes, FemCAT, Fira Barcelona, Pimec, Barcelona Global i RACC— que avalessin el pacte sobre finançament autonòmic acordat a Madrid. La mateixa ajuda els la va demanar el president Salvador Illa abans d'ingressar a l'Hospital Vall d'Hebron, on continua ingressat des del passat dia 17. Aquells dies, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, havia fet unes declaracions en què considerava clarament insuficient la nova proposta de finançament autonòmic. La patronal catalana també recordava que Catalunya patia un dèficit estructural en finançament i també en inversió en infraestructures. La manca d'inversió en infraestructures durant els últims catorze anys suposa un dèficit de 42.500 milions d'euros. Aquest posicionament de Foment va obrir una escletxa significativa entre la patronal i el Govern, que va considerar que amb aquest posicionament no se l'havia respectat.

A la pregunta de si el model és suficient o no, els empresaris catalans consideren que no

En plena elaboració del document per part del G8 han passat dues coses: la primera, que era estrany treure aquest document sense Foment, que no forma part d'aquest club. I, en segon lloc, l'elecció de Tatxo Benet com a nou president de FemCat. La combinació de totes dues circumstàncies va obligar la Cambra a acomodar l'esborrany inicial, molt més proper a l'acord de finançament que s'havia assolit a Madrid. Foment feia unes exigències a les esmenes que presentava en línia amb el que havia dit el seu president, i FemCat també estava en una posició molt semblant. Al final, tothom pot agafar-se a alguna cosa: malgrat que reconèixer que es tracta d'un punt de partida que representa una millora gairebé és una obvietat, ja que cap acord ha estat inferior a l'anterior en finançament autonòmic els darrers quaranta anys, la frase hi és per a qui s'hi vulgui aferrar.

Que es destaqui que no és suficient no és el mateix que dir que és clarament insuficient, però volen dir el mateix un cop els moderats hi han passat el ribot. Perquè a la pregunta de si el model és suficient o no, els empresaris catalans consideren que no. Després hi ha el tema del dèficit de les infraestructures de l'Estat amb Catalunya. Posar la xifra de més de 40.000 milions els últims anys, encara que sigui per la via de no donar la quantitat i dir que equival al pressupost de la Generalitat, és un parany dels redactors, però de seguida se sap del que estem parlant. La nota també urgeix els partits catalans a treballar plegats per millorar el model proposat i garantir que els canvis es consolidin en el futur. En aquest aspecte, és important saber com es millorarà el model proposat. Veurem qui s'hi posa i quina millora es pot aconseguir, que no haurien de ser més diners, sinó un increment estructural de la capacitat per recaptar, gestionar i administrar tots els impostos de Catalunya. En el termini que s'acordi, però sense renunciar a res d'això.