Ningú no podrà dir que l'acord al qual ha arribat el PSOE amb Bildu per donar suport a la moció de censura i facilitar l'accés a l'alcaldia de Pamplona als abertzales està mancat de legitimitat política, sobretot una vegada s'ha vist quina és l'actitud del Partit Popular en aquesta engegada de la legislatura al Congrés dels Diputats. El partit d'Alberto Núñez Feijóo ha apostat per una política de terra cremada contra els independentistes, manifestant-s'hi en contra als carrers de les principals ciutats espanyoles i presentant Pedro Sánchez com un traïdor i un venut. No és estrany, per tant, que els socialistes hagin tornat a Bildu el favor dels vots de la investidura amb una alcaldia fonamental per a ells com és Navarra. Una altra cosa és que se n'hagin assabentat en l'últim minut i que UPN, la formació germana del PP a Navarra, estigui arrossegant el dol pels carrers del regne navarrès.

Feijóo no ha dubtat a sortir al carrer a Pamplona aquest diumenge per protestar per la desocupació dels seus, dins d'aquesta campanya per presentar el president del govern espanyol com un polític que pacta amb els que defineix com a enemics d'Espanya abans de buscar acords amb el PP. Ha posat de relleu, per parlar de la generositat del PP amb els pactes de les passades eleccions municipals, el pacte de la ciutat de Barcelona, on els populars van cedir els seus tres regidors al candidat socialista i avui alcalde, Jaume Collboni, abans que el guanyador d'aquells comicis, Xavier Trias, assolís l'alcaldia. Certament, Feijóo va aconseguir el seu objectiu —això sí, barrejant els seus vots amb els dels comuns d'Ada Colau— i va impedir que Trias fos alcalde. Però també va demostrar una cosa: que l'Espanya que ell representa era incapaç de girar full a la col·lisió que es va produir el 2017 i que, mentre fos així, l'aparença de perdedor i polític incapaç de trenar acords el perseguiria.

El PP és arrossegat per Vox a un extrem en què cada vegada serà més difícil que partits com el PNB o Junts puguin arribar a assolir acords substancials amb ells

Feijóo no va pensar en Barcelona i, per més que ho repeteixi, tampoc no va pensar en Espanya. Va pensar en ell. En aquesta Espanya malcarada, en blanc i negre, incapaç de veure que el País Basc i Navarra han entrat, igual que Catalunya, en una nova etapa i que els pactes de la Transició potser ja no valen en aquest nou cicle. Però és que, a més, la política se sustenta en això: en acords entre diferents. I el PP és arrossegat per Vox cap a un extrem en què cada vegada serà més difícil, si no canvia, que partits com el PNB o Junts puguin arribar a assolir acords substancials amb ells. Com explicarà el PP a Catalunya que ha acabat cedint i acceptant de Vox, entre altres mesures, que es destinin 20 milions d'euros a desmantellar l'escola en català? Ho podrà explicar als seus —i no a tots—, però als qui pot necessitar, segur que no. En quin món viu Feijóo? Qui l'assessora?

El líder del PP va regalar als seus adversaris Barcelona, pensant que n'obtindria rèdit electoral. No va ser un acte de coherència. En tot cas, va ser una negligència, com ja se'n deu haver pogut adonar. Trias no era el seu adversari, com se li va advertir. I ara passarà a Barcelona alguna d'aquestes dues coses, que per una raó o altra enerven els populars: Collboni (10 regidors) pactarà amb els comuns d'Ada Colau (10) i els d'Esquerra Republicana (5) o amb els regidors de Xavier Trias (11). El PP no entra en cap de les equacions i el seu únic paper passa per entorpir acords. Per destruir i no per construir. A Pamplona li ha passat si fa no fa el mateix. I, a aquest pas, les seves aliances fora de Vox acabaran sent impossibles. I, així, els anys d'oposició seran molts més.