Encara que la resposta d'Israel a l'atac de l'Iran ha estat continguda i hi ha marge per a l'esperada desescalada bèl·lica, ningú no s'atreveix a presagiar amb una mínima seguretat que això sigui així i, menys, que es consolidi en el temps. L'atac amb drons d'aquest divendres, confirmat per militars israelians i iranians —però no el llançament de míssils contra la província d'Esfahan, al centre del país, que Teheran nega haver rebut, encara que podria estar mentint—, va en la direcció dels esforços dels Estats Units per evitar una reacció contundent de Benjamin Netanyahu que deixés sense cap mena control el conflicte que s'ha obert.
El president Joe Biden, que també s'hi juga molt, amb eleccions presidencials a la tornada de l'estiu i amb uns presagis certament pessimistes, sembla que ha fet entrar en raó el primer ministre israelià. La resposta militar duta a terme des de Tel-Aviv, que no ha causat cap víctima, ni ha produït danys rellevants, per les imatges que s'han afanyat a difondre les autoritats de Teheran, es troba a la franja baixa del que es podia esperar i, sobretot, del que havia estat la reacció inicial de les autoritats jueves després de l'atac rebut.
Joe Biden sembla que ha fet entrar en raó el primer ministre israelià
El tancament dels mercats borsaris, pràcticament pla, fa pensar que existeix un cert convenciment que el conflicte no anirà a més. Com sempre passa, l'amenaça més important és el perill de l'espiral de represàlies. Tant el secretari general de l'ONU, António Guterres, com el de l'OTAN, Jens Stoltenberg, han parlat en aquesta direcció i han posat l'accent en la necessitat d'evitar el descontrol. En termes no gaire diferents s'han pronunciat els ministres d'Afers Exteriors del G7, que han celebrat una reunió a Itàlia amb la doble mirada en el conflicte Iran-Israel, però també en la guerra de la Franja de Gaza, on estan embarcats a intentar un alto el foc immediat i sostenible, cosa que és molt lluny de ser possible.
Els propers dies seran decisius i es podrà veure l'abast real, sobretot si l'Iran no reacciona. El fet que hagin rebaixat l'acció israeliana, atribueixin a la seva propaganda l'atac amb míssils i titllin la reacció de fracàs, hauria de servir de passarel·la per deixar les coses aquí. Però hi ha tants temes pendents entre tots dos països, els interessos creuats de tercers estats i el polvorí en el qual estan instal·lats, que un mínim pronòstic positiu té un seriós risc de quedar a la intempèrie molt aviat. Ha passat tantes vegades que, sent realistes, potser tan sols es poden esperar uns quants dies d'una certa tranquil·litat.