No deixa de ser xocant que la intervenció més important de la galàxia de desenes de polítics esquerrans, principalment sud-americans, que han passat per Barcelona aquest cap de setmana, responent a una invitació de Pedro Sánchez, hagi estat la de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum. I que la seva intervenció hagi destacat per sobre de les altres parlant de principis democràtics bàsics, del respecte a l'autodeterminació dels pobles, la no-intervenció, la solució pacífica de controvèrsies i el rebuig a l'ús de la violència, el respecte als drets humans i el sotmetiment, per la força, de les nacions fins a convertir-les en colònies modernes.
Sheinbaum, bona coneixedora de la història d'Espanya i del seu passat, i que ha protagonitzat fets tan destacats com l'afront de no convidar Felip VI a la seva presa de possessió, per no haver demanat perdó pels excessos comesos durant la conquesta, potser va molestar a més d'un. O no. Perquè, amb els discursos, passa allò tan conegut d'una frase anònima que destaca que qui no et vol sentir, no et sent encara que cridis. A la Catalunya oficial, que es vol fer present amb la tornada a la normalitat i girar full a tot el que va succeir durant els anys del procés, se sap de sobres que l'autodeterminació no forma part del seu guió i que la solució pacífica de les controvèrsies va quedar fora del llibret des del moment en què la resposta al referèndum de l'1-O va ser la que va ser.
Pedro Sánchez ha aconseguit situar-se al capdavant de l'esquerra internacional i erigir-se en el polític anti-Trump per antonomàsia
Pedro Sánchez ha aconseguit situar-se al capdavant de l'esquerra internacional i erigir-se en el polític anti-Trump per antonomàsia. Li ho reconeixen fins i tot a la Xina, país que ha visitat aquesta setmana amb una agenda política i econòmica important. Però també li ho reconeix el mateix Trump, que deu ser el president nord-americà que més s'ha referit a Espanya durant el seu mandat. Aquest mateix dissabte, en referir-s'hi a la cimera de Barcelona, ha assenyalat que Espanya feia pena i ha afegit a la seva xarxa social el següent: "Algú s'ha fixat com li va de malament a Espanya? Les seves xifres econòmiques són absolutament desastroses, malgrat no contribuir gairebé gens a l'OTAN".
El president del govern espanyol es mou com un peix a l'aigua en la guerra dialèctica amb Trump, que, a més, li permet referir-se al PP com la dreta lacaya de la Casa Blanca. Una situació que fa que moltes empreses espanyoles, diverses de l'Ibex-35, tremolin cada vegada que Sánchez apuja el to dialèctic per por de represàlies econòmiques als seus interessos als Estats Units. Mereix un comentari que, mentre el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, feien d'amfitrions a París d'una cimera de 49 països per debatre una operació defensiva destinada a garantir la llibertat de navegació a l'estret d'Ormuz quan es donin les condicions, Espanya es trobava en la seva pulsió interna i en clau electoral. Tothom fa el que vol, òbviament, però, si la solució ha de ser diplomàtica, l'aquelarre de Sánchez serveix de ben poc.