Tot i que la visita de Felip VI la setmana que ve a Ceuta i Melilla posarà a prova les relacions amb el Marroc, vagin per davant tres consideracions prèvies. En primer lloc, transcorreguts pràcticament dos mesos i mig de la invasió d'unes 80.000 persones a Ceuta per la permissivitat de la policia marroquina, el monarca alauita ni ha demanat perdó, ni ha tingut cap gest que permeti pensar que subtilment hi ha una mínima disculpa. En segon lloc, els esforços de Mohamed VI per presentar el seu país com un soci fiable i situar el que va succeir el passat 30 de juliol a la teulada dels tribunals espanyols són, sobretot, una excusa, ja que la invasió no s'hauria produït sense la complicitat de la policia marroquina.
En tercer lloc, la seva frase més rellevant, si sona a alguna cosa, és a pressió: "La nostra col·laboració per controlar la immigració depèn de la nostra voluntat; no doneu per fet que seguirà en les mateixes condicions si ens pressioneu". Mohamed VI situa així la cooperació en el terreny de les coses voluntàries i, en conseqüència, té tota la capacitat per decidir quant i com col·labora. En afegir que no accepta pressions, amenaces ni xantatges, assenyala obertament que exigir-li més o confrontar-lo políticament podria afectar la seva col·laboració amb Espanya.
Els esforços de Mohamed VI per presentar el seu país com un soci fiable i situar el que va succeir el passat 30 de juliol a la teulada dels tribunals espanyols són, sobretot, una excusa, ja que la invasió no s'hauria produït sense la complicitat de la policia marroquina
Mohamed VI és, als seus 63 anys, un rei amb una salut delicada i una limitada presència pública. És evident que se'l veu físicament limitat i aquest mateix divendres, quan va arribar al Parlament per llegir el seu discurs, se'l va veure recolzat en una crossa i amb la veu molt feble. En aquesta situació ha de gestionar la visita de Felip VI, cosa que històricament sempre genera una gran tensió. L'exemple més clar és que només s'han produït dos desplaçaments reials als segles XX i XXI. Alfons XIII el 1927 i Joan Carles I, el 2007. Ara serà el tercer i amb el mateix format de visitar les dues ciutats espanyoles.
El Marroc, que reclama la sobirania de les dues ciutats, Ceuta i Melilla, es troba amb una visita no desitjada, programada per la Zarzuela després de la invasió i amb la Moncloa posant nombrosos bastons a les rodes per intentar curtcircuitar el viatge. L'elecció dels ministres de jornada, Ángel Víctor Torres, Política Territorial, a Ceuta, i Elma Saiz, Inclusió, Seguretat Social i Migracions a Melilla, és de perfil baix, en línia amb el precedent de Joan Carles I, que ho va fer acompanyat d'Elena Salgado, aleshores ministra d'Administracions Públiques. En el cas d'Alfons XIII va ser molt diferent i va estar acompanyat pel cap de govern i el ministre de la Guerra.
La pujada de to de Mohamed VI té a veure també amb la més que previsible arribada de la dreta a la Moncloa després de les eleccions del 29N. Les seves relacions amb el PP no han estat bones últimament i Mohamed VI deixa una advertència prèvia: una política més dura per part d'Espanya tindrà conseqüències. Un missatge que també és per a Felip VI, perquè controli la dialèctica dels pròxims dies.