Llegeixo que el sindicat majoritari de maquinistes, SEMAF, ha sol·licitat a Adif, el gestor de la infraestructura ferroviària i a l'Agència de Seguretat Ferroviària que la velocitat màxima als trens d'alta velocitat espanyola es redueixi de 330 a 250 quilòmetres per hora a quatre recorreguts que tenen la seva sortida i destinació a Madrid, i que un d'ells és el que uneix l'estació de Sants de Barcelona amb la d'Atocha a la capital espanyola. Segons el sindicat de maquinistes, aquestes línies acumulen un elevat nombre d'imperfeccions a la via, la qual cosa provoca que el viatge tingui certes deficiències i que els trens vibrin més del compte i fins i tot vagin fent bots.

Res no ha dit el ministre Óscar Puente, titular de Transports del govern espanyol. Però no és una notícia gens tranquil·litzadora que, a més, es produeix en un moment d'un cert caos amb l'alta velocitat que, per alguna raó no explicada gaire bé del tot, té més problemes que mai, que van començar amb els retards en moltes de les línies i han acabat fins i tot amb passatgers passant hores a trens, ja que no circulaven cap a la seva destinació. La qüestió va assolir caràcters molt seriosos a començaments de juliol, quan un simple viatge va encadenar problemes en una catenària i elèctrics. El resultat va ser que els passatgers van passar tretze hores atrapats al mig del no-res, sense electricitat, sense lavabos, amb una calor insuportable i envoltats d'insectes.

La joia de la corona ferroviària espanyola té problemes seriosos i aquells discursos amb què des del govern espanyol s'intentava impressionar mandataris estrangers són avui bastant menys del que semblaven. A Espanya, la xarxa d'alta velocitat té 4.000 quilòmetres de via en servei, sent la més important d'Europa i la segona del món darrere la Xina. La liberalització del servei iniciada el 2021 i que va provocar que Renfe deixés d'operar en règim de monopoli ha abaratit preus, però han augmentat les incidències i ha deixat de ser aquell transport en què la puntualitat era una divisa permanent.

Els quilòmetres d'alta velocitat estan més que fets, però que les imperfeccions a les vies poden necessitar una reducció de la velocitat. Cost d'alta velocitat per anar a una velocitat alta

Avui ja no és així i es torna a pensar en l'avió en trajectes entre Barcelona i Madrid perquè els retards amb tren comencen a ser una constant. Això per no parlar de les estacions de Sants i Atocha convertides en espais que acullen un nombre de persones molt superior als que poden atendre amb una mínima comoditat. Potser, l'error ha estat obsessionar-se amb els quilòmetres que es realitzaven d'alta velocitat, encara que això hagi servit per impressionar, fins i tot, el govern dels EUA. Encara recordo quan el representant del govern de Barack Obama de visita a Madrid, el 2009, va quedar impressionat per les explicacions de l'aventura espanyola amb l'AVE i va concloure que el que s'havia fet aquí a Espanya no estava a l'abast dels nord-americans. Ningú no va pensar que igual ens estàvem passant?

Ara, el que veiem és que els quilòmetres d'alta velocitat estan més que fets, però que les imperfeccions a les vies poden necessitar una reducció de la velocitat. O sigui, cost d'alta velocitat per anar a una velocitat alta. Espero que el ministre Puente ens ho aclareixi, igual que el caos diari a les estacions de Sants i Atocha. Encara que sigui agost.