Amb una certa inexperiència i escassa perícia, el Govern ha estat i no ha estat a la visita de Felip VI a Barcelona d'aquest dimecres convidat pel Cercle d'Economia. No ha estat cap membre del Govern en el besamans quan el Rei ha arribat a l'hotel Vela. Sí que hi era a la recepció prèvia al sopar oficial el president, Pere Aragonès. En canvi, al banquet, la màxima delegació ha estat per a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, encara que també hi era la d'Exteriors, Victoria Alsina. No hi va haver encaixada de mans però sí hi ha una foto del monarca amb les autoritats fruit d'un moviment tàctic potser gens improvisat quan el mateix Felip VI va dir, com qui no vol la cosa: ens fem una foto? I la instantània de tots posant es va materialitzar amb normalitat.

Durant les últimes 24 hores, si hi anava o no algú del Govern a la recepció del Cercle amb el Rei ha estat una qüestió embolicada en un cert halo misteriós. Com dimarts va estar envoltada d'incògnites la presència de l'Executiu català al sopar. No hi ha una única manera d'expressar la repulsa a Felip VI i recordar-li que la repressió policial, judicial i econòmica de l'independentisme català té molt a veure amb el seu discurs del 3 d'octubre del 2017, que va donar peu a què l'Estat espanyol actués desmesuradament contra els representants pacífics d'una determinada ideologia política.

En aquest cas que ens ocupa de la jornada del Cercle hi ha, almenys, una raó, segons la meva opinió, que és de pes a l'hora de ser present, sense cap complex i no d'amagat en l'acte. I té a veure amb el fet que el veritable convidat era el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, acompanyat d'una delegació empresarial important. A ell se'l volia complimentar i que tornés al seu país satisfet igual que els executius de multinacionals tan importants com LG que l'acompanyen. Ser-hi no és rendir homenatge si no vols: al revés, és una oportunitat d'explicar-li que a Catalunya hi ha presos polítics i que el govern es va haver d'exiliar, començant pel seu president. Si no es fa és perquè no es vol, no perquè es pugui. L'oportunitat d'adreçar-se directament a un cap d'Estat no està fàcilment a l'abast del Govern i hi ha legislatures que, per Barcelona, no en passa cap. De vegades, es defensen millor els interessos estant que no estant. És un tema de voluntat i d'actitud. Una altra cosa és complimentar amb la pleitesia habitual els Borbons, a la qual cosa, si vols, pots negar-te i que és, en qualsevol cas, un altre tipus de decisió.

La manera improvisada com s'ha resolt tot plegat aquestes últimes hores planteja una segona qüestió: quina serà l'actitud del Govern a partir d'ara en els actes en els quals sigui present el Rei a Catalunya? Caldrà adoptar una estratègia i decidir si és millor una retirada del Govern de Catalunya, una presència activa, distant, si l'ocasió ho mereix, com és el cas d'un cap d'estat com el de Corea del Sud, o una combinació d'ambdues. Sabent, és clar, que, en sopars com la d'aquest dimecres LG no decidirà si ubica la seva planta de bateries elèctriques a la fàbrica que ha deixat NIssan. Però quan hi ha inversions econòmiques pel mig, si tu no defenses el que és teu un altre sí que acabarà defensant el seu.