La crisi del Govern oberta entre els dos socis, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, va cobrir aquest dijous una nova pantalla després que dimarts el partit de Borràs i Turull li llancés, en forma d'amenaça, una petició perquè presentés una moció de confiança si no concretava un calendari de compliment dels acords de govern, dimecres el president Pere Aragonès destituís el vicepresident Jordi Puigneró perquè no el va informar de la moció de confiança i l'últim episodi d'aquesta jornada hagi estat obrir una negociació fins diumenge sobre el compliment dels acords d'investidura. La hipòtesi de sortir del Govern immediatament va quedar ajornada malgrat la pressió que van exercir durant l'executiva, les hores abans del dinar, els homes de la presidenta del partit, Laura Borràs, o a la tarda el conseller a l'exili i vicepresident del Consell per la República, Toni Comín, que fins i tot va invocar en la seva intervenció final el president Carles Puigdemont.

La proposta de Junts té l'habilitat que salta per sobre del conflicte de la qüestió de confiança i de la destitució de Jordi Puigneró, sempre difícil de digerir en una formació, i va al veritable cor del problema: vol o no vol el president Aragonès complir els acords amb Junts? Dels tres acordats, la unitat estratègica entre forces polítiques i entitats independentistes, la negociació sobre amnistia i autodeterminació i la coordinació a les Corts en els temes que afecten el Govern i qüestions de sobirania, en quins es pot concretar un calendari i el president pot avançar en el seu compromís genèric del debat de política general? No seria difícil arribar a un acord, en teoria; però, en canvi, sembla impossible, perquè aquesta partida ja va tard: els consellers d'Esquerra se senten alleujats d'haver-se desempallegat del seu soci i el partit es troba molt còmode havent situat Junts al caire de la sortida, que, de fet, és una aspiració mai ocultada per molts dirigents des de la mateixa nit del 14 de febrer i que es va torçar pel resultat i per l'acord entre Aragonès i Jordi Sànchez.

La partida es juga molt al límit i quan molts han donat per acabat el joc. Turull ha guanyat temps, però no és segur que li serveixi d'alguna cosa, ja que la pilota està fonamentalment en mans d'Aragonès. La primera reacció de Palau no demostra cap mena d'entusiasme i és d'una gran fredor. S'erra, tanmateix, sobre que no hi ha novetats per part de Junts, cosa que no és certa, una altra cosa és que siguin incòmodes. En aquesta pugna per guanyar davant de l'opinió pública la batalla del relat d'una ruptura del Govern, la pilota se l'han anat passant d'uns als altres: l'error de dimarts de la moció de confiança va pesar sobre l'esquena de Junts, la destitució de Puigneró va ser exagerada, però no va passar a ERC la pilota, i, en canvi, ara la pilota ha tornat a Aragonès, que, després d'incomplir el seu compromís d'una moció de confiança amb la CUP, necessita guanyar solvència en el compliment dels acords que subscriu.

Sigui amb acord entre Junts i Esquerra o sense, hi haurà una consulta a la militància que serà els dies 6 i 7, segons van anunciar Turull i Borràs, sobre la continuïtat en l'executiu. Aquestes dates, fins i tot podrien retardar-se uns quants dies si hi hagués un acord entre els dos partits. Però el calendari avui és 6 i 7. Ningú no ha concretat quina serà la pregunta, ni el paper de Turull i Borràs en aquesta consulta: si lideraran una posició o es mantindran en un segon pla. El més lògic hauria estat que aquesta decisió tan transcendental hagués estat menys precipitada i hagués quedat en mans del consell nacional previst per al 22, com semblava acordat. En escurçar-se els terminis, obligarà a una campanya exprés que, en principi, resta temps als partidaris de quedar-se. Però això dependrà de les negociacions, que tenen temps fins diumenge a la nit i que aniran a l'executiva de dilluns.