Tot i que les conferències dels polítics tendeixen a ser tedioses, com ha reconegut el mateix Oriol Junqueras a l'inici de la presentació de la seva proposta política 'Una nova ambició nacional', segurament és la millor manera per oficialitzar amb solemnitat la seva voluntat de tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat a les pròximes eleccions. Ara per ara no ho pot ser, ja que pesa sobre d'ell una inhabilitació per a càrrec públic fruit de la sentència del procés, en què el Tribunal Suprem el va condemnar a tretze anys de presó i els mateixos anys d'inhabilitació. Però les eleccions catalanes seran el 2028, si no s'avancen, i no hi ha cap indici que el president Salvador Illa ho faci.

Això vol dir que Junqueras compta que per a aquella data ja podrà ser candidat, perquè se li haurà aplicat la llei d'amnistia, que el Suprem es resisteix a materialitzar juntament amb altres dirigents polítics també jutjats, com Jordi Turull, Oriol Romeva i Dolors Bassa, o exiliats, com Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Ho serà, de segur —si el Constitucional fa els deures—, no només el 2028, sinó en els pròxims mesos, si se li aixequés, com així s'espera, la inhabilitació. Si això passés, fins i tot, qui sap, no hi hauria cap impediment perquè Esquerra reclamés la seva entrada al Govern en un futur no gaire llunyà. Però això, que per ara ningú no ha descartat, és avançar diverses etapes al moment present, que no és certament aquest.

Junqueras vol, amb aquest moviment, avançar-se i guanyar perspectiva

Junqueras ha presentat la seva candidatura molt al seu estil, pedagògic, amb un horitzó nacional definit i un projecte de pacte nacional ampli, que ha batejat com a entesa nacional. No ha parlat d'ampliar la base, un concepte sens dubte gastat, però a l'entesa nacional també hi cap gent d'altres espais polítics, ja que va més enllà d'Esquerra. La seva aposta, acompanyada de nous pactes, aliances i enteses a Catalunya, ajuda a dibuixar el que moltes enquestes ja prediuen: potser caldran aliances dels tres partits centrals per tenir majories estables a Catalunya, perquè les altres no sumaran. En aquest terreny, Junqueras se sent còmode, com a ròtula entre PSC i Junts, en un moment en què els partits de Salvador Illa i Carles Puigdemont, com a govern i oposició que són a Catalunya, estan marcadament enfrontats.

És obvi que amb tan sols un any de legislatura a Catalunya, no comença ara la campanya de les pròximes catalanes. Però sí que comença un temps nou en què es mouran algunes peces. Junqueras vol, amb aquest moviment, avançar-se i guanyar perspectiva. Segons les enquestes, ha contingut la caiguda del govern Aragonès i ha pres el control ferri del partit, els quadres del qual s'alineen principalment amb la seva posició política, després de girar full de l'etapa en què obeïen Marta Rovira al partit i el president de la Generalitat republicà. Junqueras es prepara per estar preparat. Per a què? Per a tot.