Doncs sí: la plaça Sant Jaume romandrà aquest dijous durant unes hores tancada al públic, excepte per a aquells que tinguin una entrada amb el seient corresponent, durant la inauguració de les festes de la Mercè, que es farà amb la solemnitat que pertoca a l'Ajuntament de Barcelona i que inclourà el tradicional pregó d'obertura.

He sentit, en les últimes 24 hores, tota mena d'explicacions de les raons de l'alcaldessa Ada Colau per procedir a aquest blindatge de la plaça. Entre altres, les de les restriccions de la covid, que, d'altra banda, també era present a la manifestació de l'Onze de Setembre que va concentrar, segons els organitzadors, 400.000 persones, i que, lògicament, en alguns moments va fregar el complet tant als voltants d'Urquinaona —inici— com a l'Estació de França —final.

La manera com s'ha gestionat el tema, els anuncis a les xarxes socials cridant a una protesta pel palpable deteriorament de la capital catalana i els precedents dels pregons als barris de Gràcia i Sants, on Colau va encaixar xiulades importants, fan pensar que darrere del tancament de Sant Jaume hi ha més raons personals i polítiques que sanitàries. Que serveixen per despistar el personal, però el que en realitat acaba sent és que els xiulets i esbroncades són molt incòmodes i si un pot fer alguna cosa per evitar-los, doncs ho fa. Al cap i a la fi, per a això té el càrrec que té.

Mal assumpte voler despistar el personal amb arguments que són poc creïbles i que, qui sap, poden acabar tenint un efecte bumerang. La lectura del pregó ha estat sempre un indicador sobre el nivell de satisfacció dels barcelonins amb la seva ciutat i, tot cal dir-ho, més d'un alcalde ha tingut problemes. Això sí, cap dels antecessors de Colau en els últims anys no havien tingut tants sectors i tan crítics amb la gestió municipal. No són els empresaris, el petit comerç, les entitats, la restauració o els hotelers. Són tots ells i molts altres col·lectius els que denuncien reiteradament la degradació de la ciutat, el seu empobriment i paràlisi. Fins i tot sembla increïble que la ciutat que Colau va heretar de l'alcalde Xavier Trias el 2015, després d'una campanya electoral d'acusacions falses, hagi pogut patir una regressió tan important.

Però Colau va obtenir la reelecció el 2019 de la mà del fill pròdig de l'Upper Diagonal, Manuel Valls. La mateixa burgesia que va veure en l'exprimer ministre francès el candidat per apartar-la de l'alcaldia i, després, després del seu fracàs, el tap per impedir un alcalde independentista. Però com que aquestes jugades mai no surten bé a mitjà termini, després d'un curt festeig han tornat les crítiques a l'alcaldessa. Fins i tot el PSC, el seu soci de govern, busca el moment abans de les eleccions de maig de 2023 per saltar del vaixell i allunyar-se'n. La nau va a la deriva.

Però tornem a la plaça de Sant Jaume i a les festes de la Mercè amb una recomanació. Gaudim de la Festa Major de la ciutat, divertim-nos amb el civisme necessari i que els carrers i les places siguin un espai alegre i no el lloc on la notícia siguin els botellons i les festes il·legals.