La presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa han tornat aquest dimarts a dormir a la presó sabent que demà no sortiran en règim de semillibertat una vegada el jutge de vigilància penitenciària els ha anul·lat el tercer grau. Amb aquesta decisió, els nou presos i preses polítics catalans —als altres set ja se'ls havia retirat el passat 9 de març— han perdut la possibilitat de sortir durant el dia i tornar a la presó a la nit. La decisió del jutge Jesús Ignacio Moncada es produeix a instàncies d'un recurs de la Fiscalia, aquella que Pedro Sánchez va deixar clar que depenia d'ell en una campanya electoral i al capdavant de la qual hi ha María Dolores Delgado, al seu torn exministra de Justícia socialista en un anterior govern. L'Estat manté el pols sense ànim possible de reconducció del conflicte i aliè al perfil baix de l'independentisme que fins i tot va ajudar Sánchez a guanyar la moció de censura a Mariano Rajoy i després el va investir com a nou president.

L'autodenominat govern més progressista de la història s'ha desentès del problema, per més que uns ho fan sentint-se ofesos (Podem) i altres (PSOE) a cara descoberta, com si fossin de PP o de Ciutadans. En la resolució, el jutge fa referència de nou que, al seu parer, Forcadell i Bassa no han modificat la seva conducta delictiva ja que continuen considerant que els fets pels quals han estat condemnades no són constitutius de delicte. I que encara no es pot garantir que s'hagin complert els objectius de "reeducació i resociabilització". Després de tant temps de presó injusta i impròpia d'un estat de dret, es continua considerant que els objectius de reeducació i de resociabilització no s'han complert.

Forcadell i Bassa han reclamat a les persones que els han anat a acomiadar a les portes de la presó de Puig de les Basses i de Wad-Ras, on compleixen les condemnes, persistència. De segur, els que se senten interpel·lats permanentment davant d'aquesta injustícia persistiran. Com persistiran els que elecció rere elecció fan confiança als partits independentistes perquè se sentin cada vegada més empoderats a l'hora de, per exemple, poder assenyalar que gaudeixen de 74 escons de 135 possibles al Parlament i que han superat àmpliament el 50% dels vots. Això també és persistir. En l'altre costat, també persisteixen sense el més mínim descans en la repressió i buscant permanentment causes noves per poder iniciar contra l'independentisme. Perquè darrere de la cara presumptament amable del govern espanyol hi ha tota la carcassa de la justícia en les seves diferents variables furgant en el passat per dinamitar qualsevol hipòtesi d'acord. Res no és fútil en un Estat permanentment a la defensiva i disposat a acabar com sigui amb el seu adversari.

És una campanya desigual: en un costat persisteix la gent i en l'altre els poders de l'Estat. I, al mig de tot això, la quotidianitat d'una situació política complicada a Catalunya fins i tot per formar govern. Potser un nou ensurt de l'Estat els treu del marasme actual.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat